En sóc testimoni

Un relat de: Emelkin
En sóc testimoni,
els records són com la pluja
que no cau i escanya
les terres.

Les paraules àrides
col·lisionen amb el laberint
amnèsic de l’espai
on cada cop restem
més estrets.

En sóc testimoni
del munt de lletres
que encavalquem.
La bastida d’excuses
que es provoca el somriure
i s’inocula la morfina
per escapar de la inòpia
del temps.

I no tinc res més
que la trencadissa d’hores
que es nodreixen de la nostra carn
per perdurar sota la pluja
que no cau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer