En Pereiro

Sembla que no pugui ser
això que ara explicaré.
Era treballador i formal
allò que es diu un xicot com cal.

A la forja de casa treballava
i el meu pare molt content n'estava.
Els dissabtes al matí solia fer
tots el encarrecs del taller.

Tot va començar
quan un dia bé no es va trobar.
Al metge va anar a visitar
de l'apendix li va dir hem d'operar.

Es una operació complicada?
Que va! Això es treu amb una bufada.
Tres quarts o una hora
i ja tot serà fora.

En Pereiro per al pare no contrariar
res no li va explicar
i un dissabte va triar
per anar-se a operar.
Això si primer
tots els encàrrecs va fer.

Com que no va poder aparcar bé
la camioneta va quedar al mig del carrer,
I a la clinica va entrar
tot decidit a fer-se operar.

El dilluns no va anar a treballar,
i la camioneta tampoc era allà.
Alló no era normal
per un xicot tan formal.

De la guardia urbana
el pare va rebre una trucada.
Es vostre una camioneta mal aparcada
a la porta de l'hospital?
Ai deu meu! I si en Pereiro s'ha fet mal?

El pare cap allà va anar
i el noi al llit va trobar.
Què ha passat?
Va preguntar tot espantat.

Ai sr.Palau, yo que sabia
me dijero que en una hora terminarian.
Era tan inocent que va pensar
si hem dono presa en acabar
em podré anar a operar.

En una hora acabaré
i la camioneta al taller tornaré.
El pare va quedar parat
sempre van tindre una gran amistat,
en Pereiro era un bon empleat.


Maria Pilar (Valeria)