En Pelayo

EN PELAYO

Que n'era de lleig, lo Pelayo i és que la naturalesa de vegades tracta molt malament i aquest pobret del que parlo era un d'ells.
Feia de maleter per una fonda de l'entorn d'una vila catalana i s'acostumava a veure vestit en la seva indumentària que consistia en una bata rallada de blau que quasi arribava a terra però, si que d'amunt d'uns pantalons arrugats que paraven a sobre d'unes sabates puntegudes, espatlles caigudes, ullets petis i una gorra de plat que perfilaven unes orelles grossíssimes , primes i transparents ah! I una boca que no se com ho feia que la posava de forma de "diàbolo"

Quan arribava el cotxe de línia que venia de Cervera el primer que es veia era la figura d'en Pelayo i la gent en veure'l cridava....

- Pelayo, Pelayo que em portaràs aquest cistell ?.
- Pelayo , Pelayo que tinc dues capses per portar i ell d'amunt d'una gran carretilla ho carregava tot i ho `portava a una habitació que tenia a la fonda que ho feia servir de magatzem i citava a tothom a una què ho anéssim a recollir.

Fent-se situacions una mica violentes per qüestió de cobrar a
-Que t'has tornat boig tants en cobres Pelayo ?
-i alguna vegada feia arribar al seu nebot i tot atrafegat deia....
-Vinga Pelayo anem per feina i donem la clau de la habitació que aquesta gent tenen feina i se'n volen anar
-Si punyetes ! , no te la donaré però que no me la donaràs ja veurem si me la donaràs. I acabava donant-li la clau.

Puc recordar molt bé que no volia tornar uns paquets si no li pagaven 1'50Ptes.
-Vinga Pelayo que ja m'ho pots deixar per 1 pta., total per una sola capsa...
-Res, res no puc fer-ho, m'has de pagar el que t'he dit i no te la donaré si no em pagues.
-Au vinga va que ja t'ho pago. M'has ben enredat.

Però el millor encara no ho he explicat.
El jovent del poble com sabien les ganes de casar-se que tenia en Pelayo, l'agafaven i li deien...
-Pelayo, et sabem una noia molt maca i rica que està per tu... i es pubilla.
-Si però com és?
-Molt maca li deien i el pare està per tu també. Mira Pelayo, si et sembla, demà a les deu del mati et vindrem a buscar i t'hi acompanyarem. Pots portar un ram de flors que fa quedar bé.... mira el sogre ha dit que tu ets el millor gendre que pot tenir.
I el diumenge al matí, ben guarnit i amb el ram de flors i acompanyat, cap a casa de la pubilla. En arribar el pare el va veure i es va amagar per no engegar-lo amb una puntada i els altres de la colla cames ajudeu-me.
I això varies vegades... Ai senyor que deu ens agafi confessats.

Així era i així vivia aquest pobre "llatger" que no tenia pena ni glòria i acceptava la seva manera de ser i de viure com Deu l'havia enviat.