En cas de litigi

Un amic em tramet un article d'un tal Alexandre, si no recordo malament, de l'Avui parlant de Vicente Aranda i calificant-lo de persona que s'auto-odia en el sentit que és català i va contra els catalans; pren com a base la pelicula Tirant Lo Blanc.

Insinua que Aranda reflecteix un Tirant que pateix d'impotència. Amb la qual cosa ofendria de passada als catalans.

Li contesto al meu amic que no ha llegit el llibre ni vist la pel·lícula, dient-li que jo que he fet ambdues coses, no he detectat aquesta dolència en el personatge, tota vegada que en un passatge del film, és fefaent que porta l'arma preparada - com correspon a un cavaller - i en tot cas és la princesa, també fefaentment preparada, que s'estima més tenir un casament convencional abans d'empassar-se, d'esmolar-li i treure-li "la llavor" - com es diu a la pel·lícula - al susdit l'artilugi.

Crec que s'ha de ser curós en qualsevol circumstància i vetllar per l'objectivitat; aquest comentarista possiblement té un rotllo estàndar que aplica indiscriminadament. En qualsevol cas, la longitud de l'article no permet demostrar l'autoodi de V. Aranda.

Tots hauriem de llegir un diari o escoltar opinions diametralment oposades al que pensem per questió higiènica (a mi en tocaria l'Avui), per tal d'evitar mirar-se massa el melic. Recomano, seguint aquest pensament, que es llegeixi i valori l'article de Sánchez Ferlosio, a El País (19/5/2006) on fa una magnífica crítica literaria a un article de l'estatut andalús, referint-se potse de passada a altres estatuts, no hi ha dubte, però la qualitat compensa qualsevol missatge subliminal.