Em trenco.

Et recordo ben bé.
Recordo aquell primer instant
Aquell primer petó, recordo
Sabia que faria mal l'adeu
Però no tant.
El meu cor sagna.
Trontollosa historia maravellosa
De la teva mà i la meva
De la mirada dels teus ulls
sobre el meu cos
En van ser testigs els carrers de la ciutat

Paris va ser la pionera en saber del nostre amor.
Després Barcelona va viure els nostre passos
Desprenen tan d'amor i somriures per
Passeig de Gràcia, Joaquim costa,
La barceloneta…
Tu a la meva ciutat, amb mi…
I més tard Suècia, a la teva ciutat amb tú.
Löa el poble on vas neixer creixer i apendre.
I jo, allà amb tu.

Aprenen-te a estimar
Casa teva, la teva familia,
Petita gran familia…

Paris altre vegada en aquella habitació
On tan de tot vam viure.
On vaig abraçar-te aquella vegada
Que vam saber que ja estava
Que ja erem un dins l'altre
Que ja no podriem fer altre cosa
Que estimar-nos.

Esdevinguè amb el temps
Un vaivé de Suècia París Barcelona
Amunt i avall
Ens vam haver de separar
Acceptar la distància
(cosa que mai varem aconseguir)
I viure el nostre amor
Entre records i billets d'avió.

Última visita a bcn
Fred, distant,
Extrany…

Alguna cosa haviem decidit
Sense parlar encara…
I ho sabiem
Ens miravem i ho sabiem
I ens feia por
Que algun dels dos començes la
Definitiva conversa que després
Sabiem, faria tan de mal.

Després d'una passejada
Abans d'entrar al cinema…
Varem anar a fer una cervessa
En aquella teteria marroquí…

Merda! Ens miravem i erem i no erem
Aquells que varem començar
Aquell viatge junts.
Algu fallava.

(encara puc recordar la primera vegada
Que em vaig creuar amb els teus ulls)

"La nostra relació…"
Allà començava la conversa
Tu vas iniciar les llargues converses que esdevindrien a partir d'ara
"la complicada distància, la joventut, els projectes que volem fer
No es creuen el mateix camí… el patiment de no veurens, l'espera de no saber
Quan estarem junts, els mals de cap de pensar en el futur, l'esgoisme de la nostre carrera
Els viatges que volem fer cada un a alguna part del mon diferent… tot en contra per continuar la relació…"

Vam decidira dues veus.
Final.
Fred.
Una setmana encara a Barcelona
I no podia estimar.te
I no podies estimar-me
Final.
Dolor.
Terrible dolor.
Zero amor.
Massa amor.
Ràbia de no ser valents
Rabia de no ser fidels al que ens vam prometre
Feia una any i mitg
Dolor de veure que alló en el que varem creure
S'escolava entre els dits que tantes vegades es van estimar.

Un neutre adéu a l'aeroport del Prat
On amb tu marxaven tots els records que
A partir d'ara farien mal.

Un neutre adéu.
Somriure…
Somriure…
Giras la cantonada…
Desepareixes.
Em trenco
Et trenques
Em desmonto al terra fred de l'aeroport
Et desmontes entre passadissos de
Cartells catalans buscant la teva porta
De vol…

Punt, final.
A tot alló que varem imaginar.

Punt i final
A tot allò que varem ser.

Punt i final
A aquest amor.

Punt i final
Als teus ulls, les teves mans
La teva veu…

Punt i final a tú…

I jo, em trenco.

Em trenco, em trenco.

I camino.

I intento no pensar.te… I montar-me sense tú!!!

I encara ara, no aconsegueix-ho no estimar-te

I encara ara, t'estimo!!