Cercador
Em sé fràgil
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Amb l’ànima freda em consumia,
-desablamat-
tot ballant danses de mort.
Però tu m’escudares
i a recer de les muralles,
passaren de llarg les tempestes.
II
Havent lliurat crues batalles en camps tenebrosos;
amb l’esma trencada, despertava dels insomnis
fent del jaç el meu taüt..
Però tu m’arrencares de la tomba
i amb fils de seda, em vas cosir les ferides.
III
Avui, que la distància em regala fulls en blanc,
gràcies a tu,
allibero un llarg sospir cap el demà…
IV
No em deixis sol, però,
em sé fràgil i ho accepto.
No em deixis sol
que et necessito.
Comentaris
-
El que ens fa forts[Ofensiu]Frèdia | 07-03-2012
És compartir amb els altres les nostres febleses. El que ens ajuda és saber que hi ha una mà amiga a la qual podem aferrar-nos en els moments que defallim. El teu poema parla d’això, de la importància dels altres en la nostra vida, de la importància de l’amor, de l’afecte més sincer. M’ha agradat molt, Joan.
-
Poema fort i valent[Ofensiu]Unaquimera | 26-02-2012 | Valoració: 10
Saber-se a un mateix fràgil és el principi de la fortalesa que cal per continuar,
de la mateixa manera que acceptar-se a un mateix és el primer pas per acceptar els altres,
i reconèixer que els necessitem és una manifestació de valentia.
És aquest, doncs, un poema fort i valent, pel qual et felicito sincerament.
T’envio una abraçada de les que fan companyia,
Unaquimera
-
La solitud encara ens fa sentir més fràgils...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 26-02-2012 | Valoració: 10
Tot i que te'l vaig comentar en el teu bloc personal, repeteixo la meva apreciació perquè te'l vull valorar. Em va agradar molt.
Es com un crit a la vida, demanes companyia, no vols estar sol, vols compartir tot lo teu amb algú, amb algú molt estimat per tu a qui te'l hi ofereixes humilment. Vols seguir sent lluitador però vols un suport, un recolzament, NO VOLS ESTAR SOL.
Un gran poema Joan.
Gemma
-
enigma[Ofensiu]Onofre | 26-02-2012 | Valoració: 10
L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.
Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor -
La solitud[Ofensiu]Joan G. Pons | 24-02-2012 | Valoració: 10
Et llegeixo amb ganes i crec que la solitud aporta quelcom de positiu.
Una aturada per la reflexió, rectificació i decisió.
M'agrada:
"Avui, que la distància em regala fulls en blanc,
gràcies a tu,
allibero un llarg sospir cap el demà…"
El regal de fulls en blanc és un conjunt d'opcions per aprofitar.
-
Sinceritat[Ofensiu]Materile | 24-02-2012 | Valoració: 10
Un poema preciós! Una declaració i un triomf. M'agrada quan diu: "Però tu m’arrencares de la tomba
i amb fils de seda, em vas cosir les ferides". Quina delicadesa...!
Una abraçada ben forta,
Maria Teresa
-
Preciós...[Ofensiu]nadàlia | 24-02-2012 | Valoració: 10
Trobo meravellós el teu poema. Sempre és bo tenir algú al costat que ens retorni a la vida si volem.Ens cal coratge i força per caminar, fins i tot contra nosaltres mateixos com deia Martí i Pol. Una abraçada. Ens llegim.
-
Ballarem...[Ofensiu]free sound | 23-02-2012 | Valoració: 10
...sota les tempestes,
Cantarem els dies de sol,
en farem del món una gresca,
amb paraules, música i un bon vol.
Avui el petó te l’envio jo.
Valoració mitja: 10
