Em Mires...

Em mires i em dius,
que has guardat tots els petons entre la sorra.
Tu ets la lluna dels estius,
jo pintor, que tot ho esborra.

S'encallen tardes sense tu,
entre les síl.labes de paraules
que escupen poemes sense llum
a la teva falda…

S'omplen de melodies nits
que, sense el permís dels dies,
desfan llunes entre els teus pits
de solitud i ortigues…

I els somnis viatgen nus
cap a la teva aurora,
s'omplen de promeses els teus ulls
i d'eternes estones.

El temps s'atura per sentir,
la pluja dels nostres silencis,
es mulla el mar que va patir
els nostres naufragis.

Em mires i em dius,
que trobo anhels entre la sorra,
tu ets la lluna que tot ho vius
i jo pintor… que tot ho esborra.