Cercador
EM DESPULLO?
Un relat de: josep casanovas olmos-Em despullo?
-Despulla't.
Però, com no s'havia de despullar, si ho havíem preparat tot a consciència? Lluny de les nostres llars, perquè ningú sabés que tot dos, no volíem altra cosa que ficar-nos al llit. No hi havia en els nostres pensaments cap altre cosa, que els desitjos ocults d'un home i d'una dona. Ens vàrem trobar a l'habitació, cedint a la penombra la nostra intimitat. Em vaig apressar a despullar-me i em vaig estirar en el llit, amb els braços plegats sota el clatell contemplant la seva silueta. Va començar a despullar-se lentament; primer les sabates, després les mitges La clandestinitat augmentava la nostra fogositat, i la libido ens emergia a ran de pell. Es va asseure en el llit d'esquena a mi, mentre es descordava els botons de la camisa, el silenci era un aliat que cap dels dos volia trencar. Després, es va treure els jeans de pell de préssec i em va dir:
-Em despullo del tot?
-Clar!
Aquesta pregunta va ser una manifestació de rubor; dolça i amarga alhora. El seu contorn sensual augmentava la meva inquietud i la meva ànsia. Es va incorporar i es va treure els sostenidors, després les calces; deixant que la imaginació creixés a cada segon. Per un moment, el remordiment va voler esfondrar la meva il·lusió, però ella, com una esfinx davant meu, va començar a estirar-se la pell de la cara fins a estripar-se. Es va arrencar la pell de cap a peus, per a continuar estripant a esquinçalls cada múscul i cada tendó. Després, es va buidar de vísceres, que es van anar espargint sobre un munt de carn ensangonada. Davant meu, tenia a un esquelet captivat per la passió i l'ardor que comporta el delicte. Vàrem fer l'amor. Els seus ossos perfumats van marcar la meva vida. A hores d'ara, no més m'agraden els esquelets amples de maluc i amb totes les dents sanes.
Fi.
Comentaris
-
Ei, què bo, m'ha encantat![Ofensiu]Arbequina | 24-02-2007 | Valoració: 10
Certament té un final sorprenent, inesperat... i d'allò més adient. La metàfora que empres, malgrat ser una dóna a mils d'interpretacions, cadascuna d'elles, per força, fantàstica, doncs la sorpresa ho és...
En fi, com s'agraeix l'originalitat i la prosa àgil, senzilla, al servei de l'autor, al servei del lector...
Felicitats.
Una abraçada de l'Arbequina. -
Molt bo[Ofensiu]dacar | 31-01-2007
Et felicito. M'has sorprès: ho presentes com una aventura amb "polvet" i surts amb aquest gir final. Ben trobat.
-
molt bo[Ofensiu]quimgilipoeta | 30-01-2007 | Valoració: 9
molt bo, simplement sensacional, imaginatiu i impactant. moltes gràcies per fugir d'allò que és facil.
l´Autor
43 Relats
114 Comentaris
36938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85