EM DESPULLO?

Un relat de: josep casanovas olmos

-Em despullo?
-Despulla't.


Però, com no s'havia de despullar, si ho havíem preparat tot a consciència? Lluny de les nostres llars, perquè ningú sabés que tot dos, no volíem altra cosa que ficar-nos al llit. No hi havia en els nostres pensaments cap altre cosa, que els desitjos ocults d'un home i d'una dona. Ens vàrem trobar a l'habitació, cedint a la penombra la nostra intimitat. Em vaig apressar a despullar-me i em vaig estirar en el llit, amb els braços plegats sota el clatell contemplant la seva silueta. Va començar a despullar-se lentament; primer les sabates, després les mitges… La clandestinitat augmentava la nostra fogositat, i la libido ens emergia a ran de pell. Es va asseure en el llit d'esquena a mi, mentre es descordava els botons de la camisa, el silenci era un aliat que cap dels dos volia trencar. Després, es va treure els jeans de pell de préssec i em va dir:

-Em despullo del tot?
-Clar!

Aquesta pregunta va ser una manifestació de rubor; dolça i amarga alhora. El seu contorn sensual augmentava la meva inquietud i la meva ànsia. Es va incorporar i es va treure els sostenidors, després les calces; deixant que la imaginació creixés a cada segon. Per un moment, el remordiment va voler esfondrar la meva il·lusió, però ella, com una esfinx davant meu, va començar a estirar-se la pell de la cara fins a estripar-se. Es va arrencar la pell de cap a peus, per a continuar estripant a esquinçalls cada múscul i cada tendó. Després, es va buidar de vísceres, que es van anar espargint sobre un munt de carn ensangonada. Davant meu, tenia a un esquelet captivat per la passió i l'ardor que comporta el delicte. Vàrem fer l'amor. Els seus ossos perfumats van marcar la meva vida. A hores d'ara, no més m'agraden els esquelets amples de maluc i amb totes les dents sanes.


Fi.

Comentaris

  • Ei, què bo, m'ha encantat![Ofensiu]
    Arbequina | 24-02-2007 | Valoració: 10

    Certament té un final sorprenent, inesperat... i d'allò més adient. La metàfora que empres, malgrat ser una dóna a mils d'interpretacions, cadascuna d'elles, per força, fantàstica, doncs la sorpresa ho és...
    En fi, com s'agraeix l'originalitat i la prosa àgil, senzilla, al servei de l'autor, al servei del lector...
    Felicitats.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Molt bo[Ofensiu]
    dacar | 31-01-2007

    Et felicito. M'has sorprès: ho presentes com una aventura amb "polvet" i surts amb aquest gir final. Ben trobat.

  • molt bo[Ofensiu]
    quimgilipoeta | 30-01-2007 | Valoració: 9

    molt bo, simplement sensacional, imaginatiu i impactant. moltes gràcies per fugir d'allò que és facil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

115 Comentaris

34782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.