Em Confesso

Em confesso,
els dits em bullen quan ordeno
els mots i els moments
sobre el paper.
El desgast de les paraules
s'ensorra als teus ulls.
Et sembla art,
però allò que et commou
només són les cendres
d'una ment neuròtica.

La poesia
és tan inestable
com la ment
del qui l'escriu.

Em confesso,
la poesia és la meva vida,
i aquesta és
tan lleugera
com el full
que la suporta.
Vigila que un cop de vent
no s'endugui
aquests retalls
de mi.

Em confesso,
jo sóc jo
i els meus poemes,
i el vent sap
que sóc immortal.