ELS VENTALLS DE CORPUS.

Un detall curiós del Corpus barceloní, almenys desdel s. XV i fins molt entrat el s. XIX, fóu l' ús de certs ventalls que protaven, si no tots els concurrents a la processó de Corpus, sinó que s' usava també en altres festivitats, com la de Santa Eulàlia, que celebraven els canonges de la col.legiata de Santa Anna, les de Santa Clara, Sant Cristófor, l' Assumpció, Sant Roc i algunes més; tampoc fou privativa de Barcelona, cal la veiem estesa a la majoria de les opoblacions catalanes. Però la processó de Corpus de Barcelona dóna a aqeusts ventalls una tal importància, que arribaren a ésser expressió popular de la festa i alhora despesa abundosa del municipi i de les confraries a càrrec de les queals n' anava la fabricació i el repartiment.
Aquests ventalls consistien en una mena de bandereta formada per una peça rectangular, de palma entreteixida, vorejada de pell amb serrells o borles, i subjectada per un dels costats a un mànes de fusta revestit de cvuir o de passamaneria en els luxosos. Alguns s' anomenares de Consistori, altres de Custòdia, segons llur destí, o es dividien també segons la grandària. El teixit de palma, substituït de vegades per palla, era decorat en alguns casos amb pintures així com en els més humils s´hi enganxaven estampes al.lusives a la festa i s´orlaven amb tires de paper de color. Aquest darrers eren els que, a partir dels primers anys del s. XIX, eren venuts perls carrers tot esperant el pas de la processó i també apareixien en altres festes.
Els que eres destinats a personatges de major categoria eren guarnits amb sedes i brodats amb fil d`or o de plata i lluentons.
La notícia més antiga relativa als ventalls la trobem el 1506 amb motiu de nomenar el consell un "ventaller" de la ciutat.
Quan els reis assistien a la processó rebien també els corresponents ventalls, i algunes vegades, tot i no assistir-hi, els els enviaven com a record. L' escrivà del racional del consell era el qui feia el lliurament oficial. Posseïm, datada el 1599, una descripció de la cerimònia, tant detallada com espressiva. Després de la processó de la seu, i davant d´un notari o varis notaris, van lliurar dos ventalls, a ses majestats reials, Felip III i la seva esposa. I uns altres al duc de Feria i a la seva esposa.
El rei prengué el ventall de les mans i digué ( jo lo recibo).
Notables devien ser els ventalls que, al 1533, també haviens sigut motiu d' obsequis reials.
El costum de regalar ventalls arribà a pendre proporcions tant extraordinàries que els consellers van decidir limitar-se, evitant així les despesses que representava.
La forma de ventalls de corpus, la confecció de palma i cuir decorat, deugen tenir una tradició antiquíssima. Ventalls d' aquesta forma foren usats a Venècia, especialement durant els segles XVI i XVII, alguns molt luxosos, tenint el mànec d`ivori amb icrustracions de banús, i eren pintades per els millors pintors de `l' època.