Els sentits, jo i la bellesa... i tu

Un relat de: Arbequina

Ets, visió, la més bonica.

La llum, que travessa l'arbre,

cau sobre el seu coll de marbre

embellint-la una mica.


Tu, oïda, tot dolçor.

Els bells sons que ella fa amb la gola

enganyen l'ocell, que vola

atret per tan suau cançó.


L'olor, dels sentits miracle.

M'arriba el peculiar flaire

dels seus cabells creuant l'aire

afruitat de l'hivernacle.


Crees la tendresa, tacte.

S'ajunten les nostres galtes

conscients que les calors altes

ens faran traïció a l'acte.


Desconegut, gust, t'invento.

Enveja la mel la boca

i els meus llavis secs com toca

l'aroma seu que no sento.


Escolta amb cura el clar cant

que la bellesa m'inspira.

Hi veuràs que la guspira

que l'encén sóc jo somniant.


Comentaris

  • Mai millor dit...[Ofensiu]
    perunforat | 07-10-2007

    un escrit plè dels cinc sentits. Amb cura descrius algunes de les sensacions, algunes perquè n'hi ha tantes...que fa que cadascú pugui escriure a través dels seus propis sentits.
    Infinites sensacions per infinites persones amb 5 sentits...(o 2 o 3 o 4), càlculs infalibles...està clar, aquestes eren les operacions més fàcils a fer: ∞ (he anat a buscar el signe al word, però surt petit petit!).
    Has obtingut una bellesa inimaginables que anava circulant per cada racó dels mots, bellesa, pura i dura!
    Però segueixo pensant que n'hi ha més de 5, i no compta el 6è tan famòs, que va...
    Per cert, el títol és...com dir-t'ho...L'he dit en veu alta i sembla tenir punts suspensius darrera de cada paraula. Un títol que deixa un sospir ben aconseguit!
    Arreveure!

    Perunforat

  • Tots els sentits [Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2006 | Valoració: 10

    Ara estic segura, sense cap tipus de dubte:
    que tens uns ulls capaços de veure la bellesa i el contrast;
    que posseeixes la capacitat per escoltar els sons que escapen a tantes orelles distretes;
    que disposes del poder d'atrapar flaires i aromes que bussegen en l'aire que ens envolta;
    que atresores la sensibilitat necessària per a gaudir de sensacions, textures, relleus i tactes;
    que has entrenat la disponibilitat d'utilitzar boca, llavis, llengua i paladar per fer molt més que menjar o parlar,...

    Ara sé que en saps, de trobar impalpables, inassequibles, indescriptibles fruits dels sentits que sembla que tots posseïm i que tants ignoren!

    Té: una abraçada suau, dolça, càlida, sonora i rodona, com un somni que persisteix en obrir els ulls, tota per a tu,
    Unaquimera

  • la bellesa sols pot ser vista des de l´amor[Ofensiu]
    boleta | 31-07-2006

    En primer lloc agraïr-te el comentari... en segon lloc, que volia llegir-te tot i per fi ho he fet... en tercer lloc que volia comentar-te´n algun i quan m´hi he posat... la BELLESA d´aquest m´ha innundat, d´una manera especial, entre la bellesa dels altres... i he decidit mossegar aquest am. Felicitats.

    pd: "una ferida", una de sola, és massa poca cosa, massa petita; havia de treure-li el determinat per a poder fer-hi cabre tot el que precedeix a la frase final. Espero haver-te aclarit el dubte :)

    Una abraçada

  • Impressionant![Ofensiu]
    gypsy | 18-06-2006

    Impressionant poema,
    d'una bellesa espectacular.

    Després de llegir-lo, l'estat d'ànim et canvia,
    com veure una posta de Sol, o sentir el vent com et bufa a la cara.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de Arbequina

Arbequina

30 Relats

348 Comentaris

56824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
La veritat: no m'agrada escriure. Però durant un temps va ser la manera en què vaig canalitzar el plaer per crear, que abans aconseguia composant al piano, del que em vaig veure físicament allunyat. Tot i que ara m'apassiono composant a la guitarra, encara vaig escrivint. M'ha quedat, sorprenentment, com a hàbit. Així i tot, ni el talent ni el gust que tinc per aquests dos arts és equiparable i, com ja deia en una biografia anterior, tan sols Txèkhov aconsegueix fer-me intuir que la literatura és gran, molt gran, potser tan gran com Bach, com Mahler, com la música dels millors.
Com a lector sóc irregular i caòtic. Porto molts llibres alhora, de diverses disciplines, i els vaig acabant de mica en mica. M'agrada llegir de tot, però llegeixo poca poesia - i massa història, potser.
Com a "escriptor" afeccionat, sóc encara més caòtic i, de fet, no porto al fi cap de les idees que em venen al cap i que tan sols escric fins els tres quarts, la meitat, la quarta part, una frase... hi ha de tot! N'hi ha que estan acabats i els considero inacabats.

De mi - com si no hagués parlat de mi als paràgrafs de damunt - dir que em dic Xavier, tinc 25 anys, sóc economista, sóc exagerat, no m'agrada Barcelona, no m'agrada el cava, no sóc ni misteriós ni dolent i , per tant, a les dones no els agafa massa sovint l'impuls instintiu de voler conèixer-me i canviar-me (i, per tant, voler-me), sóc ateu, sóc liberal, penso que la societat catalana ha de prendre absoluta sobirania de sí, sóc estranyament feliç i, la veritat: no m'agrada escriure.

Que tinguin un bon dia.