Els nostres agents estan ocupats,...espabil!

Estimat diari, t'ho escric només a tu per a que mai ningú em pugui acusar de difamació o de bruixeria antiliberal i em porti als tribunals. "El mundo va bien colla de ressentits que aneu bordant per les cantonades - o xanfrans si és a l'eixample - la vostra rancúnia socialista!", com diria l' "absent" (per als més joves, l'absent era - o és - el fundador de la falange). "Tiris endavant acotxis,... i si no li dona bo no li tornem els diners", podria dir-se també aquest relat en dues parts.

Posem-nos en situació, és el primer dia d'agost, estic de vacances, vull fer unes gestions senzilletes.

Truco a la delegació de Tarragona d'Habitatge de la Generalitat, m'he assabentat - buff! - que l'expedient és allà, atès que la casa és de Tortosa, i el funcionari de torn - mai més ben dit! - em diu que no sap res del tema de rehabilitació de cases i que torni a trucar d'aquí a tres setmanes. Normal tot això en l'administració, com se m'acut trucar-hi un primer d'agost?

No crec per altra banda que, la Generalitat, s'hagi posat ja en contacte amb nosaltres per carta, és massa aviat. L'e-mail que hi vaig posar en la sol·licitud lliurada, però, ja no és vàlid - com evolucionen les tecnologies de la informació i les comunicacions! -, quan tot just fa sis mesos que orgullosament el vaig escriure a l'imprès de sol·licitud!

Aquí és on anava jo!, perquè el tema de l'administració des del torni vostè "mañana" de Larra està molt gastat!-; l'empresa de comunicacions, "caribou", que havia comprat "siguismes", va decidir fa poc, reunir - que bonic! - tots els sistemes d'e-mail de la companyia, amb caràcter d'urgència advertint per carta que dins de ben poc no funcionarien els antics.

Suposo que acte seguit desprès d'aquesta "ordre", un exèrcit d'usuaris vam començar febrilment, a canviar i configurar els nostres lectors de correu - avisant a experts familiars i a coneguts - i a partir d'aleshores incorporar els nous "caribou.es" tot mantenint els antics "siguismes.net", per si de cas i per evitar que algun correu es podés perdre.

Efectivament el nou sistema no funcionava - no calia ser un militant antiglobalització per intuir-ho -: els missatges feien com si sortissin però no arribaven, només podia aconseguir-ho conectant-me a un sistema de webmail addicional que tenen - amb publicitat incorporada -.

Jo faig servir el gairebé desaparegut Netscape - en versió nova tanmateix - i algunes de les opcions del dit webmail no estan programades per a aquest navegador específic i he de fer servir l'Explorer - ràbia que em fa, renoi! Aquest llenguatge que fa servir Macrohard tan pilota: "Ets el rei, carallotet!", "Estàs content amb nosaltres, bufonet?". "Com té els ‘meus documents' en el ‘meu ordinador' el nenet de macrohard?" Tan meu, tan meu però és ple de forats per a que hi entri qui vulgui a tafanejar des de fora si li cal al reietó gring.

Truco a caribou i diuen que tot és normal al correu, em confirmen els noms dels servidors d'entrada i de sortida de correu i jo m'ho crec - gairebé totalment -, deixant però una petita guspira d'incògnita encesa en el fons del meu caparró antiliberal i acte seguit, començo a dubtar de tot: el meu equip, la meva instal·lació... Un fet accidental s'hi afegeix: la màquina vella - quan dic vella vull dir la meitat d'anys que la nevera que tenim, per exemple, no és que sigui molt molt vella- i que feia servir la meva dona per escriure, té al mateix temps un fallada del ventilador i per poc es crema. Ja començava a fer pudor!; l'he desmuntat. (No crec que tingui la sort que cap dels dos fills meus tinguin la bondat de decidir-se a estudiar si es pot canviar o netejar el ditxós ventilador).

Tornant a Caribou; en questió de velocitat de l'adsl no em queixo - és clar que al Japó els samurais et donen 17 vegades l'ample de banda que tinc jo pel mateix preu -. Però a part de ser poc fiable en algunes coses com he dit, cada cop que hi truco els hi pago, tota vegada que faig servir un telèfon 902; no he estat capaç de trobar el 900 que per obligació han de tenir!

La anterior vegada - no fa gaires dies - que hi vaig trucar, va ser un cop que van patir una avària. En connectar-me, sortia un missatge dient més o menys "el equipo receptor de la llamada no responde" o sigui, la seva xarxa "no responde", però el "agente" - un cop havia quedat lliure d'altres trucades de naufràgs informàtics a la deriva - em deia que això significava que els cables meus estaven embolicats - com ho sabia? - i que me'ls mirés.

Ho vaig fer, els vaig connectar tots de nou traient - fins i tot aquell cable ampliació d'USB que de tant en tant, si no vaig en compte, em fa la guitza i que per recuperar la màquina l'he d'engegar quatre cops -. Quan vaig tornar a trucar, amb els cables ja ben ordenats - la feina va ser meva per saber on anava cadascun - em va atendre un altre "agente" que havia estat ocupat fins feia ben poc i em va reconèixer que havien tingut algun problema a la xarxa. Li dic aleshores: "el temps que falli me'l descomptaran?" I ell em respon "caribou es fa responsable de les avàries a partir del primer dia". Jo li repeteixo: això vol dir que no em descomptaran el dia i ell m'etziba de nou el seu "mantra" fins que finalment, entendrit, infringint les seves normes, davant la meva insistència, s'avé a afirmar que si, que el primer dia que me'l pinti a l'oli - qualsevol dia d'aquest el faran fora per ser un tros de pa, angelet! -.

He tingut experiències religioses, de fe, esperança i caritat, trucant a caribou deia, però de retruc això del canvi de servidors de correu em va provocar un altre incident degut a que el correu de caribou no li anava tampoc , és clar!, a la meva dona, i també a que faig servir Netscape - soc l'únic del barri i li ho vaig confesar - m'ha demanat me'n cuidi d'activar el servei de correu del col·legi professional amb el programa outlook, més corrent.

Hi ha una empresa que un cop per setmana, un dimarts al matí i un dimarts a la tarda alternativament, assessora els col·legiats en qüestions de correu i Internet. El dimarts a la tarda convingut hi truco per a que m'ajudin i em subministrin els detalls tècnics.

Aquest cop l'agent em respon en català i em demana les dades de col·legiació de la meva dona; la conversa es desenvolupa de manera que primer tinc la sensació d'estar preguntant ruqueries o obvietats, però la meva suficient experiència fa que no em desanimi i remunto aquestes dificultats inicials, desprès em surt amb la qüestió de que no pot donar les contrasenyes de la meva dona - que en cap moment no li he demanat - atès que contravindria les normes de preservació de la confidencialitat de dades personals; li responc que ja em sé les contrasenyes, que no s'amoïni, només necessito aquelles noms dels servidors que donen entrada i sortida al correu i que em digui on les he de posar al programa outlook.

Em sembla com si em contestés una mica fart, be de la meva falta de coneixements o de ser ell mateix tan educat posant-se al telèfon, de manera que acabo preguntant-li obertament a veure si ell té o no l'obligació d'ajudar-me o és que jo estic abusant de la seva santa paciència i em respon que efectivament ell està allà pel que calgui, ja que és una de les dues tardes al mes en que es pot fer. Finalment ens fem amics i aclarim els detalls tècnics per poder enviar i rebre correu.

Au, ja m'he esbravat, tot això ja es aigua passada, avui dia u d'agost tinc encara un parell d'encàrrecs, en aparença senzills - però mai se sap! - per comprovar que el país funciona i que tot es pot resoldre amb unes quantes trucades.

El primer encàrrec està relacionat amb la rehabilitació de cases i amb uns ajuts oficials pels que posen pisos en lloguer. De la casa abandonada tocant a la de ma mare s'ha desprès un totxo que ha fet malbé dues teules. Com que li vaig fer una assegurança, no hi ha d'haver cap problema, dono avís del sinistre a través del "Carr" i feina feta.

L'altra cosa és portar el rellotge del meu fill marca "Flor de lot" a la casa per a que li arreglin la cadena; encara està en garantia. Si el mon virtual és una enganyifa queda el mon real, senyors!, per comprovar que la mecànica encara és la mecànica, on hi hagi d'intervenir un tornavís,..., on hi hagi una sòlida empresa d'assegurances,...morin els bits!
Però ja en parlarem en un proper relat.