Els mots i les hores

Un relat de: gypsy

Ser fidels als nostres mots
no voler ser allò que no som,
admetre la derrota quan no reeixim
excelsos ni magnífics,

perseverar, seguir lluitant
amb els mots i contra ells,
cercar la paraula no dita
soterrada dins nostre.

Buidar-nos en un full,
ser misèria i plor profund,
quan només en resta la solitud,
destí clavat a les nostres hores.



gypsy

Comentaris

  • Anagnost | 01-07-2008 | Valoració: 10

    Exactament: ser fidels als nostres mots. A part o banda tinc escrit quelcom així: "Em vivifica el vent que cada mot provoca en aquest cel sempre boirós de l'esperit: l'anhel per posar nom a cada cosa". Per això m'he sentit tan identificat amb aquest poema, que, certament, m'agradaria haver escrit jo.

    Amb admiració.

  • Fabulòs gypsy![Ofensiu]
    llacuna | 26-06-2008 | Valoració: 9

    Sobretot pensar abans de parlar i abans d'escriure si es pot..., i si ja ho hem decidit, doncs mira anar aguantant les sotragades fins que la paraula o la idea correcta ens arribi tranquil·la com una onada dolça un dia de mar calmat.

    Salut!

    Llacuna

  • Molt bó.[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 26-06-2008 | Valoració: 10


    M'agradat aquest poema dels mots i les hores, molt maco. M'agrada com escrius. Et seguiré llegint. Gràcies.

    Un salut!
    ullsblaus1

  • Són els mots que ens escriuen...[Ofensiu]
    llamp! | 26-06-2008 | Valoració: 10

    Diria que ho va dir en M.M i Pol, o quelcom semblant.

    T'he de dir que tot i que fa temps que volto per RC i tu també, no hem coincidit a comentar-nos gairebé mai.

    Celebro que ens haguem creuat comentaris, sempre hi ha camins per descobrir... pels que no hi hem passat mai.

    Records del llampec!

  • busquem[Ofensiu]
    jaumesb | 25-06-2008 | Valoració: 10

    un bon estiu

  • La solitud també és 'persona'.[Ofensiu]
    rnbonet | 24-06-2008

    I dir-los,
    tots els mots -o un o tres o dotze-
    i repetir-los,
    i llençar-los com pedres indolents,
    refregant-los per la cara
    d'altra gent. De tota.
    Només així, poc a poc,
    sense adonar-nos,
    vindrà un jorn millor.
    O almenys, més nostre.

    Salut i rebolica, xicona!

  • quan només en resta la solitud....... [Ofensiu]
    antoni_5 | 24-06-2008 | Valoració: 10

    encisador epitafi a paraules i mots .
    breu , concís i profund el teu poema , que com sempre ha estat un plaer llegir-te .
    un petó i una forta abraçada
    de qui en tu s'emmiralla .

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

433676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu