Els llums

Un relat de: ADINBAZ


Ei! Estic il·luminat, m'han encès. A aquestes hores del matí? Què hi fa aquí la senyora de la casa? No treballa avui? Oh, porta una bossa amb la marca d'uns magatzems i la deixa damunt del llit. Què fa?... Obre l'armari...treu un vestit. Ah, és aquell vermell que al marit no li agrada que se'l posi. "Massa curt. Ja no et fa per a tu anar així" li va etzibar una vegada. Ja veig: se l'emprova. Es contempla en el mirall de l'armari. Sí... és curt i com s'ha engreixat li tiba per darrera i se li puja...intenta baixar-se'l amb les mans... es mira el cul... fa un gest. Vaja... somriu. Ara treu la roba de la bossa que ha portat. Oh, un sostenidors vermells i... ostres, no! Un tanga. Se'n va, prenent les peces. No m'apaga, això vol dir que tornarà ara. Haurà anat al lavabo per si un cas ha de retocar alguna cosa. Aquí està. S'ha pintat els llavis i no duu cap roba a les mans. Ep! Se'n va. Vaja m'ha apagat. No veig res.

Encès, encès! Mira: entra l'home. Tampoc treballa avui. Es despulla, llença la roba a terra. L'agafa. En fa un manyoc i la deixa sobre la seva cadira. Aquests calçotets slips feia temps que no se'ls posava. Treu de l'armari uns pantalons, camisa i americana que no els veia des de fa temps i ho deixa damunt del llit. Se'n va i no m'apaga. Tornarà aviat. Ha arribat. S'acaricia la cara: la té brillant. Ja veig: s'ha afaitat i s'ha passat una loció per la cara. Es vesteix, es mira al mirall. Fa ganyotes i es palpa les entrades de cabells. Acaba somrient. Oh, m'ha apagat.

Encès de nou. Es la tarda. Mira: entren els dos. Estan rient. Ella llença la bossa de mà al llit i s'hi asseu despreocupadament. La faldilla arrapada i pujada fins dalt. L'home es treu l'americana i pren la dona. Ella fa esment d'ajeure's. Oh, ell la lleva, l'abraça i... què fa? Se'n va! La dona corre cap al mirall. S'observa. Es posa bé la roba. L'home ha arribat. Duu una capseta, es mira la dona, li somriu i li ho col·loca a la mà mentre ell li aguanta. Ella mou el cap. La meva llum arranca un raig de l'anell de brillants i ella abraça al seu home i el besa. Se separen, ella traspua alegria. Es tornen a besar i la dona li demana que recordi el dia del casament però que no digui els anys que fa i ell li diu que va ser ahir.
Oh, ha encès el meu company de la pantalla vermella del moble. L'home la pren de la cintura i l'acosta al llit. Ella es treu la brusa... però, on va? Oh no! M'apaga.
El meu company m'ho explicarà... si és que hi veu alguna cosa.

Ha vist només ombres i m'ha llampegat que ell li ha recitat una poesia:

UN DIA AMB TU
Alba,
front pur.
Migdia,
galtes enceses.
Tarda,
mirada clara.
Vespre,
resplendor en els cabells.
Nit,
foc en les entranyes.
Amor,
llum embriagadora,
és un dia amb tu

Comentaris

  • TOT AIXÒ ES LA LLUM[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 22-10-2008 | Valoració: 9

    L'amor, l'esperança, el poder estar amb l'estimada, viure i reviure al costat del esser més estimat.