ELS HABITANTS DE CAPSES

No som res, Jordi. Mentre som canalla o joves, amb una mica de sort, no en som conscients. Però, a la que la vida ens comença a mossegar, és normal, de vegades es pura supervivència, ficar-se en una capsa… Sí que renunciem a moltes coses fent això, però anar sense armadura per la vida pot ser molt perillós… És el de sempre, triar... Estar més o menys tranquils, envoltats del que ens agrada, sense grans emocions... O sortir a l’exterior, a l’aventura, i deixar que l’adrenalina ens punxi sota la pell... Suposo que hi deu haver una combinació perfecte, que s’ha d’anar buscant (i d’amagat a vegades...).
Gràcies per la teva reflexió i per fer reflexionar!

M'agrada perque es molt real, expliques molt be

Realment ens busquem la capsa que preferim, lluitem per tenir-la, però algún cop podem destapar-la i sortir, voltar i tornar a introduir-nos-hi.
Gràcies als que tenim una capsa, els pobres que no en tenen i no en troben cap estant molt més desorientats.

...per més que volguem creure que el cartró és ciment, per agarantir la seguretat tan apresa i que no existeix i quina por i quins nervis no passaria gairebé tothom. Que a tots ens agrada i busquem (i després, ai làs!, amb el temps ens aborrim o el tram-capsa passa, cansa, es fa massa estret, conegut, reptitiu, monòton...) i àdhuc un gat ho fa. Jo tinc una gata esterilitzada i estilitzada (per més que em diguin que és un peluix gros gairebé) i l'esterilització ha fet que es quedés a casa o 'la crida' crida i ha guanyat seguretat, protecció, escalfor i mil jaços (és la reina indiscutible i intocable, és un ser important) però la balança no té equilibri: ha perdut (no ho sap o no sé si ho sap) que se sent amb un clímax (per més felí que sigui) o gatinant i donar mamella (potser és una sort no saber-ho si no ho sap).
En fi, que sí, que capses i capses i si són de mistos...s'encenen! Per això la gent avui en dia va més de lloguer que d'hipoteca. Almenys canvien d'aires i de capsa i capsa aquí capsa allà la vida va passant i que sigui bona i generosa.


Bon any!

Mena

i meravellós tema per a fer pensar. No hi havia caigut mai que, en realitat, tots vivim en el nostre cau i quan, algú és valent i vol sortir-ne, diem que és boig i que es fotrà de cap. I així, en la nostra petita vida, anem passant i passant sense ensurts però també sense emocions.

Feliç Any Nou, JORDI, m'han encantat el teu comentari.

Una abraçada per a tu