Els estrats socials de la vida d'adolescent [ I ] Ser: "LA CHUNGA" (Poder)

Un relat de: Seny i Rauxa

L'Eva es va mirar al mirall. Duïa uns pantalons de lycra foscos i una samarreta lila amb lletres daurades, les corbes del seu cos perfectament definides i les arracades de cercle més grans de la botiga, una jaqueta/anorac amb una immensa caputxa de pèls i un rostre satinat pel maquillatge. En el món on vivia això era un símbol de poder
Va somriure al mirall i picà l'ullet, aquesta era la imatge que volia mostrar. Tenia tot allò que una adolescent podria desitjar, un cabell negre i llis, uns ulls grans i atmetllats, una boca molsuda i perfilada, el nas petitó ... "sisters", tatas, "primikas" i enemigues, germans, tetes, "amanteh's" i algún ex... tenia qui li besés els peus en moments de decaiguda i peons als quals sacrificar per a aconseguir el que volgués; una parella amb la que provar allò que estava en la boca de tots, a la qui besar a la porta del col·legi, i amb la que aconseguir ser l'enveja de qui no apreciava, un paquet de tabac sempre a la butxaca amb el que demostrar de quina pasta estava feta i amb qui es movia pel món...Podia clavar la mirada, riures d'algú o fer gestos obscens sense preocupar-se, tenia els vuit cincs aconseguits i, per tant un curs menys assegurat, la hipocresia reflectida en el seu somriure, la prepotència entre les pestanyes i la lascivia a la llengua, seduïa fins al punt just, es movia entre les mans dels altres per aconseguir tenir als seus peus a qui necessités, era la nina de molts...assolible per a molt pocs.
L' Eva va saber amb qui relacionar-se per a posseir el bàcul que li permetria ser respectada. Però no sempre havia estat així. Ella també havia sigut la delegada de classe, l'encarregada dels guixos, havia quedat per a anar al cinema amb les companyes de classe, s'havia possat vermella davant de la lloança d'un professor...Però de tot això ja fa molt temps. I ara, asseguda a l'escala, contempla com part de les seves companyes entren a classe. No són "superstars" però són felices, no queden amb qui ho fa ella, però queden, no tenen un xicot com ella que l'aixeca agafant-la de la cintura i l'estreny contra ell, però si es posen vermelles amb facilitat i s'escriuen cartes d'amor i notes a classe, no tenen una figura com ella i algunes ni tan sols presumeixen d'aquesta però es veuen maques amb un jersei que les afavoreixi, no van vendre la seva infància al carrer, van regalar un trosset d'aquesta a cadascún dels seus veritables amics. Eva es mira al mirall; i plora, i la seva pell satinada desapareix, i el contorn dels seus ulls es difumina i la seva roba es taca i les seves arracades empetiteixen i es banya en les llàgrimes de l'autocompasió, de la culpa i del que un dia va ser poder, en un món d'estrats socials on els mateixos adolescents imposen una dictadura.



Comentaris

  • Poder, éxit i fracàs, culpa...[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2008 | Valoració: 10

    Un relat que parla de símbols... en aquest cas, de poder, d'èxit i de fracàs, de culpa! També fas referència a la necessitat d'acceptació, de relació, de sentiment de pertinença a un grup: tot això són tendències atàviques, congènites, que neixen amb nosaltres i que poden ser la nostra creu o la nostra salvació, segons com les visquem.
    Has tocat un tema fort! I em sembla que te n'has sortit prou bé...

    He trobat una frase que m'ha encantat i he rellegit varies vegades seguides: " tenia... la hipocresia reflectida en el seu somriure, la prepotència entre les pestanyes i la lascívia a la llengua... " Em sembla un joc molt interessant de paraules, fortament suggeridor d'imatges! I no és l'única construcció que m'ha agradat, en tens moltes altres ben trobades... enhorabona!

    He triat aquest relat, en entrar avui al teu espai, perquè considero interessant conèixer el primer escrit que va publicar a la pàgina qualsevol autor que m'interessa i tu n'ets una: en vista del què he trobat, me n'alegro molt d'haver-ho fet!
    Continuaré passant per aquí...

    T'envio una abraçada lluminosa, que avui el dia està molt gris i convé,
    Unaquimera

  • ESPERO[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 29-03-2007 | Valoració: 8

    QUE AQUEST RELAT NO ET DEFINEIXI A TU MATEIXA, TE TOTES LES MANERES L'EVA ERA MES MACA QUAN ERA COM LES ALTRES, NO PAS ARA AMB EL PODER!!!

  • llibre microrelats[Ofensiu]
    ed_la_Quadriga | 22-02-2007

    Benvolgut/da:

    Necessitem saber amb quin nom vols sortir acreditada al llibre de microrelats.

    Per favor, fes-nos-ho saber, el més aviat millor, a l'adreça

    jsole@laquadriga.com

    Moltes gràcies

  • Ledesma Luna | 13-02-2007 | Valoració: 10

    ,,,el contorn dels seus ulls es difumina i la seva roba es taca i les seves arracades empetiteixen i es banya en les llàgrimes de l'autocompasió, de la culpa i del que un dia va ser poder, en un món d'estrats socials on els mateixos adolescents imposen una dictadura

    M'ha encantat aquest final ! Et felicito.
    Aquesta gent acaba com acaba...ja ho deus saber.
    Ptons
    Ledesma Luna

  • imatge personal i diversió[Ofensiu]
    shyshark | 20-12-2006 | Valoració: 8

    Les cada cop més abundants Eves (i els seus Adans) no són més que un reflex del que elles i ells miren i admiren: la gent que aconsegueix el triomf fàcil posant-hi morro i no esforç, un uniforme que permeti l'acceptació i uns valors en els quals "l'altre" és un enemic. El món és un gran plató de GH, una competició de buit.
    Bona descripció d'aquest sector de la joventut. El que passa és que no sé si ser així els fa ser feliços.

  • Un honor ser la primera en comentar-te[Ofensiu]
    diesi | 20-12-2006 | Valoració: 10

    Molt bo, aquest relat! Aquesta noia, la Eva, em recorda a molta gent de la meva escola, s'ha posat de moda ser així i si algú es para a la porta de davant de qualsevol institut veurà sortir milers "d'Eves". M'ha agradat molt, bon començament ;). Espero seguir-te llegint!

    1 ptó de benvinguda:

    b#NaT#b

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: