Els castellans busquen la paraula més bonica...

de les paraules. Quin plaer llegir-te. I quin goig, a mesura que es llig, anar aprenent...

una abraçada

alba

Xiquet, si que en saps de parauletes !.
Qui és bo, és bo, i s'ha acabat !.
:-) Pilar.

Que has nascut fill d'una nit d'amor entre l'enciclopèdia catalana i òmnium cultural? La veritat, mai havia vist tantes paraules desconegudes en un text. Estic impressionat. El text, per altra banda, el trobo boníssim (entre anar i tornar pel diccionari). Surt, aparentment, d'una idea simple, i poc a poc, es complerta fins adquirir personalitat própia. Ens parles de tu, del teu oncle, hi ha un poema, etc. Un molt bon relat. Sobretot això, té personalitat.
També m'agrada molt la teva biografia i el valencià que desprén la teva escriptura (l'occidental el trobo molt expressiu).
En fi, només em queda agraïr-te que em passessis la cadena i també el teu comentari (que no puc sinó considerar-lo exagerat).

Una abraçada i fins avait.

Arbequina.

No entenc "dauradella". No entenc "andola". No entenc "debanall". No entenc "dompedrer". Ni tampoc entenc d'altres paraules i expressions que apareixen al teu relat. Em passa de tal manera que el relat se'm fa incomprensible. Podria utilitzar un diccionari, però, no t'ho prenguis malament, ara em fa mandra. Potser en una altra ocasió, i així et podré fer un comentari elaborat, amb crítica i puntuació.
Ah! Gracies per comentar-me, el tindré en comte ( el comentari ).

Vaja, m'has deixat els dits encetats de tant de passar pàgines endarrere i endavant del diccionari: he xalat com una possessa! M'encanta descobrir noves paraules!!
El teu text és un mesclantaigües genial!

Per cert, parlant de paraules... joc fàcil d'assossiació d'idees... vas llegir l'acudit que et vaig dedicar al Fòrum fa uns dies? Per si se't va passar, t'ho adjunto:

"Un día estaba Jesús con sus apóstoles y en un momento dado exclama:
- Y igual a equis al cuadrado.
Los discípulos se quedan callados, mirándose unos a otros, hasta que Pedro dice:
- ¡Maestro, no sabemos que nos quieres decir!
A lo que Jesús responde:
- Hijos mios, esto es una parábola."

Gràcies pel comentari parabòlic que vas fer al meu "Retrat d'home amb...".
Encantada d'haver-te llegit!
Una abraçada plena de paraules,
Unaquimera

et dono les gràcies per un altre motiu: has llegit i comentat el meu primer relat.
Es cert la història és recurrent, qui no ha estat víctima d' un desamor? per començar és un tema fàcil, però pel qui el pateix és únic i a vegades desolador.
No m' atreveixo encara a comentar la teva obra.Ho fare més endavant.
Baiba