ELLES O JO !

Portem una setmana querellant-nos, sempre havíem tingut bona relació, però aquest any s'han posat travesseres, des de que ens vam retrobar que cada cop estem més distants.
Les he fet fora de casa, no és pot resistir la pudor que fan.
No és que no estiguin netes, no, el meu home em diu que manega va , manega ve i un bon gel aromàtic. Hi va posar tot l'interès, ell n'està molt d'elles, es van passar tota la tarda al sol, i al vespre, cap a dins.
Eren les quatre de la matinada i no podia dormir, aquella flaire em tapava els narius, enrabiada em vaig alçar com una posseïda, amb una força sobrenatural les vaig començar a estirar i arrossegar, no se si va ser el tuf o la seva resistència que vaig caure d'esquena obrint-se les portes de la terrassa de bat a bat , estirada damunt vam rodolar per terra fins acabar fora la terrassa. Feia calor, molta calor, vaig dormir fins que en clarejar el sol la gossa i el gosset van venir a despertar-me.
Oh, no ! encara em quedava l'altra dins, més petita i lleugera la vaig fer fora amb un tres i no res.
El cas és que hem de fer les paus, sigui com sigui, saben massa coses , massa secrets.
Vetllades vora la llar, nus, acaronats amb la seva suavitat , brindant i bevent cava , fins i tot elles , fins quedar-nos dormits... quins records !
I les llargues discussions passant d'elles, maltractant-les fins i tot.
No, no puc, tinc molts records íntims, sempre m'ha agradat jeure amb elles i explicar-los-hi les meves penes, la de llàgrimes que m'han eixugat !
Aquell dia no les vaig deixar entrar a casa, sort que feia calor. Finestres obertes , portes obertes, ambientadors, fins i tot els gossos no volien entrar, cap al tard , així que vaig començar a tancar el meu home em suplicava que les deixes passar la nit dins de casa.
Ni pensar-ho ! Per la seva culpa vam tenir una discussió , li vaig donar un ultimàtum, elles o jo ! tenint en compte la meva radical postura, va claudicar i ben emmurriats ens en vam anar al llit.
Estava tant alterada que no podia dormir, el meu home ronca que roncaràs. Trons, llamps, una tempesta de mil dimonis, ell ni adonar-se'n. Em sentia fatal, remordiments suposo. Ja em veieu a mi, ben minsa de roba, a fora mirant-me-les, elles arraconades, cargolades i ben juntetes. Va , Núria, em vaig dir, no n'hi ha per tant.
Aquesta vegada no es van resistir , potser perquè estaven cargolades, o perquè jo ho vaig fer amb més compte, amb un no res vam ser totes tres dins i un altre cop vaig dormir amb elles. No se si perquè estava tant cansada o perquè estava contenta de tornar-les a tenir amb mi, la veritat és que ja no els sentia aquella pudor, bé una mica de flaire estranya sí, però és podia suportar.
N'hi ha de famoses com les de Comayagua, de perses, de vermelles, com les dels Oscars, de flors, com les de Corpus, de disseny, de reciclades, de ratolí, de voladores.
Les meves són Màgiques, sí , sempre aconsegueixen reunir-nos damunt d'elles, sigui per fer l'amor, sigui per jugar amb els nets.
Ho enteneu ara perquè he claudicat , encara fan una mica de tuf , em va dir una amiga que va ser culpa nostra, no les teníem que mullar tant, és una experta , m'ha passat un producte que també és màgic , ara fan una oloreta...

..................................................