Ella

Era una noia qualsevol, li agradava sortir a prendre cafè amb els seus amics i li encantava anar al parc a veure com s'amagava el sol. Es trobava molt sola, al seu costat era la dona més feliç de món, ell la feia sentir única. Va marxar fa mesos i els seus llavis no van ser tocats per ningú perquè ella tenia l'esperança de que algun dia tornaria. Que tornaria per demanar-li que es cases amb ella i poder mantenir una relació seriosa en parella, tenir fills, en fi tot el que fa una parella casada. Aquesta petita esperança era l'únic que la mantenia viva, el que més desitjava era estar amb ell, res no tenia sentit si no ho podia gaudir al seu costat.

Un dia entre d'altres estava asseguda al sofà, aburrida mirant la tele, no esperava a ningú o al menys fins més tard que havia quedat, de sobte va sonar el telèfon era un número estrany, el va agafar...no s'escoltava a ningú al altre costat de l'aparell, va penjar i es va dirigir cap a la seva habitació, es va posar a mirar les seves fotos de feia anys, aquelles en les que sortia amb la seva família els seus amics, i les més noves on apareixia amb ell, li agradava mirar-les sobretot quan passaven temps separats per assumptes de treball, feia anys que es coneixien i va ser l'únic que va aconseguir tancar les seves velles ferides obertes. Amb ell tot era diferent, aquest va ser el seu últim pensament abans de quedar-se adormida al seu llit.

Quan ja estava amb el seu somni mes profund, va sonar el timbre de la porta, ella es va aixecar, va mirar el rellotge i era tard, havia passat una hora. Qui podia ser? Era l´únic que es preguntava...es va posar els pantalons, es va arreglar una mica el cabell i va caminar per el passadís.

Quan va agafar el pom de la porta va sentir de sobte una sensació estranya, com si algú en aquest moment estigues darrere d'ella, s'escoltava una respiració forta. La va obrir però no havia ningú, algú estava baixant per les escales però no va arribar a veure qui era, va mirar al terra i va trobar un paper i un bolígraf...algú va intentar escriure alguna cosa però ella va interrompre i va canviar d'idea. Qui podia ser?


Continuarà...