Ella

Mentre seia al seu racó
envoltada de promeses
que semblaven ser veritat,
es cantava a si matexa
per fugir del dolor
i de la freda realitat.

Escoltava el silenci,
oblidava el futur,
recordava un somriure en silenci,
una mirada en la foscor,
un petó als afores
d'un sentiment ja mort…

Aconseguia adormir-se
i somiava amb il·lusió,
creia tenir-ho tot,
intentava despertar,
però veia que era un somni
que no volia oblidar.

El seu somni s'esvaïa
mentre veia sortir el sol.
El dia s'aixecava.
Ella només buscava consol.

Volia esborrar la realitat
i recuperar al seu príncep blau,
però la vida amb ella era cruel…
Necesitava trobar un nou sentiment.

El dia següent seria igual que l'anterior,
viuria cansada sota la llum de la foscor,
i somiaria resignada
de viure sempre d'un record.