Ella, l'obra d'art

Llegir les teves paraules és tot un luxe permès!

Recordo molt bé el repte de l' "aire" de la Xantalam. També hi vaig participar. Els teus versos curtets i lleugers no treuen que sigui un poema exquisit i fàcil d'entendre.

Gràcies mil pel teu darrer comentari al meu poema "Deliri colèric", poema pel repte de Van Gogh que vares proposar tu. També és un luxe que vingui la mateixa jutgessa a deixar un comentari al meu poema participant.

Em sembla que ja m'has comentat més d'una vegada i jo gairebé no t'he dit res, és per això que avui et deixo aquest comentari, amb l'ànim de correspondre't.

Seguim participant en Reptes, que és una manera molt noble i "esportiva" de competir per escriure el poema més bell.

Fins la propera, Núria.

llamp!


Centellejant!

Reminiscència de l'obra de Pigmalió, aquest poema reflecteix l'amor que tots els petits o grans creadors sentim per allò que fem amb esforç i dedicació. Ens estimem les obres com ens estimem els fills. Tant se val si un és millor que un altre, tots són fruit de la nostra carn i de la nostra sang.

Espero sentir-te'l recitar en d'altres ocasions, bonica.

Un petonàs

El cisell del escultor amb precisió modelava la seva estimada creació fins aconseguir la bellesa desitjada. Igual has fet tu amb la teva excel·lent ploma que ens ha obsequiat amb formoses paraules sàviament endreçades per modelar aquest bell poema amb el que ens has obsequiat.
Una abraçada

J.Lluís

núria niubó...

que escrius com els àngels,
i ella
obra d'art feta imatge amb paraula i vers

ella
que tot ho poetitza amb el seu gest


i tu núria...

tu que tot ho escrius de meravella


quin plaer llegir-te!!!!!


una abraçada encara més literària si cal

Inspirant-te en una obra d'art, has poetitzat una relació dual entre l'artista i la seva creació, una relació gairebé amorosa si bé potser en diferents plans d'equilibri:
ella l'estima, ell l'admira;
ella està disposada a ser qualsevol cosa per fer-ho feliç i ell adora allò que crea, que d'alguna manera és una extensió de sí mateix.

Cada moviment, cada esclat d'energia d'ell, la fa créixer a ella: em sembla una manera perfecta de sintetitzar el procés artístic!

T'envio una abraçada de les que curen, per a què te la posis si et pot fer servei,
Unaquimera

M'agrada.
I sobretot el final:
"Ella,
estimava l'artista.
Ell,
adorava la seva obra."
Estimar-se obra i artista, relat i escriptora.
Enhorabona !