Ell la maltracta, ella l'estima.

Ella és morena, la seva pell és com la xocolata.

Ella té la cara rodoneta, cada vegada que somriu se li marquen les galtes.

Ella té els ulls verds, com dues maragdes que brillen.

Ella té uns llavis bonics, són gruixuts. Sempre se’ls pinta vermells.

Ella té el cabell arrissat, és castanya, els seus rinxols són llargs.

Ella és delicada, té una un tacte càlid, una veu tan dolça i suau com la seva mirada.

Ella mai crida, mai s'enfada, sempre està alegre, sempre està encantada.

Ella és una noia afectuosa, bonica, bona, simpàtica.

Ella té una parella, una relació de fa més d’un any.

La seva pell era com la xocolata, ara està pàl•lida, té blaus per tot el cos, per la cara.

S’ha aprimat, ja no té la cara rodoneta, ja no té galtes, ja no somriu.

Els seus ulls brillaven, ara ja no ho fan, una ombra violeta s’ha apoderat d’ells. Són humits, ara ploren.

Els seus llavis ja no són carnosos, ja no són vermells, són secs, es trenquen.

Els seu cabell està descuidat, ara ja no brilla, ara se li cau. Ara el té curt, se’l va tallar.

S’ha tornat una noia esquerpa, ja no és sensible, ha perdut el tacte.

La seva veu és amarga, trista, és feble. La seva mirada ja no és dolça, ara transmet por, ja no té vida.

Ara ja no parla, ara plora. No està tranquil•la, sembla malalta. Ja no és bona, no és simpàtica, ja no és res, ja no és ella.

Ella l’estima, ell no l’estima.

Ella té banyes, ell no les té.

Ell li diu puta, ella no es defensa.

Ell la menysprea i li pega. Ell la maltracta, ella es deixa; no sap defensar-se.

Ella no vol tallar amb ell, a ell no l’importa fer-ho, a ell no l’importa ella.

Ell no la valora, ella no sap fer-se valorar.

Ella es pensa que això és amor, creu que el patiment forma part d’una relació. Ell la fa partir.

Ella és amiga meva i no es dona compte.