Ell i ella

Ell i Ella es van trobar i vivien en una vida, que a vegades era salada i a vegades dolça, com ho passava a tothom. Ells eren feliços perquè eren Dos, i és molt millor que estar sol.

Ell la portava sobre els seus braços, li encenia les estrelles sobre el cel a la nit, va construir una casa perquè tinguessin un lloc per viure. I tots deien: “És clar que és fàcil estimar-li ja que és un home ideal! És fàcil de ser feliç al seu costat!”

Ells els escoltaven i somreien i no deien a ningú que és Ella qui li va convertir a l’ideal aquest: Ell no podia ser diferent ja que estava al costat de Ella. I això era el seu petit secret.

Ella li esperava, trobava i acomiadava, feia que la seva casa sigui càlida i acollidora. I tots deien: “És clar que l’estima i porta en els seus braços! Ella està creada per tenir una família! No és sorprenent que Ell és tan feliç amb Ella!”

Ells somreien i no deien a ningú de que Ella està creada per la família només amb Ell, i Ell es sentirà feliç només a la casa amb Ella. I això era el seu petit secret.

Ell anava, s’entrebancava, queia, frustrava i es cansava. I tots deien: “Perquè Ella El necessita així, vençut i desesperat quan hi han molts de forts i segurs envoltant?”

Però ningú sabia que ningú podria ser més fort que Ell ja que ells eren Junts, i per això, més forts que ningú. I això era el seu secret.
Ella l’embenava les ferides, no dormia per les nits i plorava. I tots deien: “Què ha trobat Ell en Ella, si té arruguetes baix d’ulls. Perquè no agafa una més jove i més bonica?”
Però ningú sabia que Ella era més bella del món. Com es pot comparar algú amb qui estimes? Però això era el seu secret.
Ells vivien, s’estimaven i eren feliços. I tots deien: “Com pot ser que no es cansin un amb l’altre amb el temps? Que no volen sentir alguna cosa més nova?”
Però ells no van dir res. Simplement per que ells eren Dos, i tots eren molts, però tots sols, sinó no farien aquestes preguntes. I això era el seu secret.

Traduit i adaptat per l’autora, el text original a: INOSKAZ