El viatge d'avui

I

El viatge d’avui
s’esfondra, poc a poc,
dins la memòria
movedissa,
l’homicidi involuntari
i imperceptible
del temps.

II

Del temps
cauen llàgrimes
involuntàries,
imperceptibles.

III

Avui fem un esforç,
com qui furga dins el silenci
que amaguen les paraules
i s’omple la saliva de simulacres.
Avui ens llegim els gestos
i desfem enigmes i altres símptomes
d’isolament.

IV

Del temps,
que masteguem amb nosa,
cauen fragments
de nosaltres.

V

El viatge d’avui,
és una metàfora que esclata
amb l’agulla de l’esdevenir.
Agafa’m la mà
i detonem la pólvora
amb la que el temps
omple el calendari
de cadàvers.