EL VENT A LA CARA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
EL VENT A LA CARA

Veus que els teus grans se’n van tot deixant buits pregons
difícils d’emplenar. Roman el seu record
reblert amb les vivències de tants anys compartides.
A poc a poc, s’ancora en els cors i les ments
la irreversible absència. I un dia, al captard,
t’asseus cara a ponent on un crepuscle roig
et remou pla la sang que t’habita les venes:
els grans no tornaran, has d’agafar el timó.
El seu relleu ets tu, com foren ells un dia
quan van emprendre el vol els grans que els precediren.
Llavors, et sents petit, no saps si tindràs forces
per comandar la nau fins al port més segur.
Respires fort, profund, i recordes el nen
--ensems l’adolescent-- que no es creia els més grans,
o no se’ls creia gaire. I et rellisca una llàgrima
amb gust amarg de sal, regalim de tristesa.
O de remordiment.


Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Relleu [Ofensiu]
    Prou bé | 15-03-2023

    No podria explicar millor que tu el sentiment d'orfandat quan t'adones que ara ja ets tu qui va davant! I la sensació de salt al buit que gairebé sempre des fa amb èxit!

    Gràcies per un poema que diu el que diu i tan ben dit!
    Amb total cordialitat

  • Real......[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-03-2023 | Valoració: 10

    com la vida. És d'una gran responsabilitat agafar el timó de qui ens precedeix i que no sempre hem valorat quan els hi ha tocat els altres. Amb respecte peró sense por ens toca fer-ho. La vida és com és i només hi estem de pas.

    Precios poema i reflexió Fidel.

    Cordialment.

    Rosa.