Cercador
EL TU
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Digues qui ets tu que em mires sense veure'm
i que quan, fix, m'observes, m'emmiralles
despullant-me del tot de la disfresso
que atrafegada m'he posat, perquè
ningú no se n'adoni que sóc jo.
Qui ets tu, que sense tu jo no sóc res,
malgrat, el son em trenques
i alhora em fas dormir i somiar
contrades i marines de bellesa
insospitada. De tu em ve la flaire
d'aromes embruixades de jardins
no existents que tu has fet florir ben dins
de mi com sens voler. Tu ets les mans
de la mare acaronant aquell cos
tan petit gestat sense ni conèixer-me
acceptant de ple tot allò, tristesa
o agonia que portaria amb mi,
ben amagats, petits secrets gegants
omplint d'inquietud, pena o alegria
els camins dels meus pares, laberints
barrats tantes vegades pel meu ser
malaltís que ennuvolà encara més
aquell seu cel, de sempre decandit.
Tu ets el noi que em tragué a ballar una nit
de Sant Joan, tan màgica, i em feu
sentir bellíssima princesa dins
d'aquell meu cos d'infant de sols deu anys.
Potser tu ets, de la mirada, el refús;
l'odi de l'esguard, sobre mi, llançat.
Tu ets, tal vegada, el gest d'indiferència
mostrant-me un gran menyspreu, perquè:
tu ets..., l'altre.
Comentaris
-
Hola, bitxo rar![Ofensiu]franz appa | 22-10-2007
He arribat a aquest poema des del "bitxo rar" que m'ha captivat.
És un bellíssim complement, perquè ens mostres aquí que, en definitiva, per independent que siguis, és la relació amb els altres el que et fa reconèixer-te, el que t'afaiçona.
Teresa, és un plaer llegir-te, i celebro que també ho sigui per tu llegir-me. És un honor.
Salut,
franz
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 16-09-2007
Ja està, ja se'm dispara l'exageració. I en això sóc perillós. Intentaré ser moderat: el teu talent, desbordat, fa poemes bellíssims plens de missatge, de filosofia, d'experiència vital i reflexió.
Aquesta combinació és força inusual, i fa de tu, que la posseeixes, un dels béns més preuats de relatsencatalà.cat.
He sigut molt moderat.
Una forta abraçada i fins aviat.
Arbequina. -
Xicona, no és...[Ofensiu]rnbonet | 10-09-2007
... la longitud dels poemes el que potser 'els altres' siguen remisos a deixar comentaris.
És, crec, la profunditat dels conceptes, el ritme pausat, la benhaurança extrema, la serenitat que els envolta, les 'bones maneres de versificar' -sense conya, eh!-, una mica allunyades de les 'un xic provocatives' anteriors...
Jo, però "je m'en fu". Malgrat que els renglons curts no són el 'meu fort', continue consideran-te una de les millors 'PUETES' de la pàgina. (I, mentre no escolte de viva veu els/les altres, la millor 'recitaire'!)
Salut i rebolica, companya i amiga! -
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 31-08-2007
Ami em sembla que el teu poema explica com sovint en els altres ens veiem com en un mirall que reflecteix igual les nortes alegries com les nostres penes i engoixes i al final ens donen un sentiment de soledat.
Gràcies pels tues comentaris. M'AGRADA molt tenir-te per amiga, diu que qui té una amiga té un tresor, i al final ni la mare ni la filla són ben bé anigues perquè en elles tens un altre mena de responsabilitat. M'agrada llegir-te i també m'agraden els teus comentaris que em donen ànims per seguir escribint.
PETONS.