Cercador
El teu nom i una flor
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Les hores de la nit són silenci
però el paper és en blanc, la
lluna seu a la roca quan toquen
les dotze, enamorada del mar,
amant fidel que no fuig.
Miro per la finestra i els vidres
són miralls de poemes errants,
de veus d’un poble erm de mots,
i quan ja no espero res més que
l’oblit, el vent obre de bat a bat els
finestrons i em deixa sobre el
paper el teu nom i una flor,
i em diu: no ets un seductor,
però ara tothom entendrà
el que escrius.
Comentaris
-
Sensible i deliciós![Ofensiu]Annalls | 05-11-2013 | Valoració: 10
Un poema que tenint com a base l'amor romàntic, ens parla també de les muses perdudes, els reflexes dels vidres que ens poden portar on vulguin, si deixem anar lliure la imaginació, la lluna i el mar temes per sempre onírics i enllaçats... No coneixia gaire el teu escriure, ara et tindre més present.
Anna -
Entendre[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 11-08-2012 | Valoració: 10
Entendre el que s'escriu. Quantes vegades ens han dit: "Que onic és això que has escrit... però, què volies dir exactament?". Fer-se entenedor és tan important com escriure bé. Manifestar en veu alta aquest dubte és fantàstic. Una vegada més he gaudit d'unes linies plenes de poesia i bon sentit literari. Fortes abraçades.
Aleix
-
De bat a bat[Ofensiu]allan lee | 05-05-2012
s'obren els finestrons. I s'entendrà el què escrius. és possible, benvolgut Josep, que hagin estat aquestes unes paraules màgiques. Què volem sinó els que escrivim, sinó "ser entesos"? Ser escoltats. Explicar la nostra historia, les coses que ens passen per dins i per fora. Potser per no sentir-nos sols.
Un poema molt bell, amb reminiscències de clàssic.
Una abraçada
a -
seduir amb la paraula,[Ofensiu]Xantalam | 21-02-2012
dir el misteri del vers..., gràcies pel comentari, endavant Josep!
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95844 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com