El teu estimat

Soc hereu dels teus petons ordrenats, de la bogeria més absoluta fins a la calçada suada de tu, que es reflex del fil de la navalla desportegida de por.

Esclau de cendra alliada amb immortalitat, del teu cor.
Soc budell esborrat si no em doens calor, seré com una dansa simètricament desfeta en llàgrimes de paper d'escat escarbat.

Pintor metal·lúrgic dels teus plors de goig per esatr tots dos junts, creadora dels meus graons de plaer, desfes-me la teva llengua, en suc de penetracions intensament pactades, amb saliva florida del nostre romanticisme.

Cremam la por amb estels del teu maluc, que aquest s'infecte bondadósament com a terra nostra dels nostres mossegades editades en hores d'ogasmes fidels.

Fem-nos l'un del altre, que cada atabó del carrer escriga declaracions d'amor teves al cable roig desfet del pes de la nostra passió, germana de l'alzina.

Hem arribat ja a la nostra tortuga fangos vora la nostra tomba inetrnacional , que mai diu res només gemega amb ones.

Vida meva, emboliquem-nos a la sorra de planxa freda i fem l'amor.