El temps tenaç

El temps tenaç, maquinal, ens despulla
i, cruel, desfà nostres disfresses,
arrenca a poc a poc aquelles peçes
disposades per encobrir, amb cura.

En el mirall dels dies reflectida,
la nostre imatge va quedant com és,
com l'hem fet, sense que ho tapi res,
amb més defectes que virtuts farçida.

Només els que ens estimen temperen
i posen atenuants al nostre aspecte,
ens atorguen una aura de respecte,
dissimulen, amables, i moderen.

No vull ser, quan em miri, un d'aquells
que esparceixen l'odi i la discòrdia
com si desprès ja no quedés història,
o s'entesten en endur-se el seus farcells.

Voldria ser a l'alçada del moment
mantenint la lluita amb mi mateix
- puix la gent que m'envolta s'ho mereix -,
i deixar coma guia un pensament:

"Vaig donar quelcom més del que vaig rebre
i res no em vaig endur sense pagar"

"Vaig donar gràcies al que em va ajudar
i no he jutjat a qui em podés decebre"