El tarannà dels baixempordanesos i els seus simpatitzants. Fa 15 anys

El Baix Empordà ja fa 15 anys
L’avaluació que en podem fer després d’haver passat aquests 15 anys

Capítol (I)
Si poguéssim veure o escoltar els comentaris de tot el ventall de persones que al llarg de segles han viscut o han passat per aquesta terra del Baix Empordà de segur que les seves impressions no variarien massa del que sentim i gaudim els que ho podem fer ara. En una ocasió Mercè Rodoreda va dir que “mai no es podria descriure una posta de sol si un no s´hagués emocionat en una d´elles”, jo també ho afirmo, les coses les has de veure amb els teus propis ulls per fer-ho entrar als dels altres.
En aquests moments, des del penyasegat més alt en línia recta de tot el litoral català, des de darrera dels finestrals de la cúpula de vidre del far de Sant Sebastià, a Llafranc, o sigui envoltant-le, puc contemplar quasi tot el Baix Empordà i part de la nostra Mediterrània, fins on m´allarga la vista.
Sóc afortunada, la Tramuntana del matí m´ha deixat una visió clara, tan! que puc separar amb poc marge d´error, pel seu color, les oliveres, els pins, les alzines... La diferent tonalitat de verd m´ofereix aquesta possibilitat, f ins i tot si l’orografia ho permetés es podrien veure les cendres de l´incendi que va haver-hi fa uns anys al Montgrí, però des d´aquí dalt no és veu el popular turó, el famós i conegut Bisbe.
Va ser singular aquell incendi, espectacular, i es va viure amb molta angoixa perquè la Tramuntana li donava ales i poc sabíem, els que vivíem a les rodalies, fins on arribarien les flames.
L´Emili Martinez, un dels bombers de Palafrugell, és amic meu i vaig aprofitar un dels dies que ens vam trobar a la terrassa d´un bar del passeig de Llafranc per interessar-me i saber tot l´intricat món dels homes del foc, i de passada el que va passar al Montgrí?
--Per què l´Emili és bomber?
--Mira, cap al 92 era una època de poca feina i entrar en aquest cos hi vaig veure una opció de treball estable i amb cert atractiu per a mi. Vaig aprovar les oposicions i les dures proves a què se sotmet l´aspirant al cos i així va ser.
--Et vas trobar el que esperaves?
--Sí, aquest treball et va agradant i el vas sentint a mesura que el vas coneixent, és una feina molt agraïda, perquè tot el que fas et fa sentir bé amb tu mateix, per la naturalesa del servei.
He tocat el punt màgic, li agrada el treball, i sense preguntar em va explicant que la feina es basa a ajudar als altres; treure una persona ferida d´un cotxe, treballar dur perquè el bosc no es cremi o bé que es cremi el menys possible, un incendi d´un edifici habitat, l´esfondrament d´una casa amb possibles víctimes sepultades o simplement baixar un gatet de dalt d´un arbre. Amb tot això, en acabar la jornada, quan arribes a casa tens la sensació d’haver complert amb la teva obligació, però amb complaença i satisfacció.
--El quarter de Palafrugell de quins materials i personal disposa?
--El parc de Palafrugell consta de vint-i-un bombers, repartits en quatre torns de cinc individus, que ens tornem cada vint-i-quatre hores. Tenim un camió nou i un altre que no ho és tant.
Sense adonar-me´n vaig entrant en matèria, perquè ara sé que tot el material que es pugui necessitar va en el camió de sortida, com són: les mànegues que tenen vint metres de llargada, que en porten diverses de recanvi perquè el foc les forada i les han de canviar; cisalles, eines per desfermar vehicles, equips autònoms d´aire, llances per fer espuma en cas de foc combustible..., en fi un gran nombre d´estris.
També m´adono que els ciutadans a vegades no som conscients del que fan altres persones per nosaltres; a part del treball, del que donen de si mateixos. Ell, troba normal fer aquesta feina, diu que un bomber no tem res, no perquè siguin més valents que les altres persones, sinó perquè són conscients que és la seva feina i l´han de fer bé. Per això quan van a un servei que aporta un perill alt, l’assumeixen perquè ells han buscat aquesta obligació, i ho fan perquè estan entrenats per això i tenen els mitjans necessaris. En aquells moments no es pensa en temors, sinó simplement en fer la feina ben feta.
--Emili, no has sentit por alguna vegada?
--Potser..., quan et sents envoltat de fum que et merma les forces i amb una calor quasi insuportable i que en un moment donat no saps per on tirar per sortir de les flames, o també haver de pujar en un edifici alt carregat amb tot l´equip, les cremades en els grans focs forestals... Saps? La por la veus un cop has sortit del perill.
Fan la seva feina, però en aquests moments sento una gran admiració per tots aquests homes. En voler saber si les emocions compten al seu haver em diu que sí, però quasi sempre quan tornen de les sortides. Que en aquest treball hi ha vivències de tot tipus i que aquestes afloren algunes vegades, però que es tendeix a amagar-ho i fer veure que són persones diguem-ne “dures”... però internament se senten i com que cadascú és com és, ell moltes vegades s´ha emocionat i no li fa vergonya dir-ho.
Veu que m´he quedat amb les ganes de saber alguna cosa més de les emocions de la gent d´aquest cos i em satisfà, explicant-me com exemple que una vegada una mare se li va tancar la porta del pis amb el seu fill petit a dins. Era un pis alt i ell va pujar-hi per una de les escales llargues de què disposen. El nen plorava molt i en veure´l encara va plorar més; però amb paraules dolces s´hi va acostar, el va agafar i el nen se li va abraçar i va callar... diu que no em pot descriure el sentiment que va sentir.
Tenen una àmplia zona a protegir: Palafrugell, Begur, Pals, Mont-Ras i fins a Vall-Llobrega; i, si cal, a qualsevol lloc de Catalunya.
--L´incendi del Montgrí, a què va ser degut?
--Va ser un incendi com qualsevol altre, un transformador de corrent, calor i vent és una barreja perillosa i el foc és així i si a més li afegeixes la dificultat del terreny, com va ser el cas, tot es complica.
Acabo de fer l´últim glop del refresc i ambdós ens mirem el rellotge; donem la xerrada per acabada. Ell ha marxat, però jo encara em quedo uns minuts pensativa com volent digerir tot el que m´ha explicat; tota aquesta estona he estat absorta i ara, després, si em fessin avaluar el cos de bombers tindrien el meu 10.