El Tano

El Tano era un tranquil que va ser popular a mitjans del segle XVIII .
Diu la tradició que quan fou prohibit de circular de nit amb capes llargues i sense fanal, el Tano va sortir a passejar i en deturar-lo la guàrdia és va treure un fanalet apagat que portava a la butxaca, no li van poder fer res perquè la disposició de la llei no deia que s'havia d'anar amb el fanalet encès.
La nit següent va tornar a passejar-se amb un fanalet menut que gairebé no arribava a fer llum i posat el cap una canya llarguìssima de manera que no es podia arribar a reconèixer qui el portava.
L'endemà va sortir tot embolicat en una gran saca, sota de l'embrigall portava el fanalet encès, la claror de .la qual no es veia gens.
Aquestes burles van augmentar la fama i la popularitat del personatge que no s'aguantava de vell i quan algú li parlava deia que havia seguit sempre el consell de la seva mare, que ja feia anys i panys que feia malves.

La sortida de l'excèntric , va fer popular la seva ignota, tant que encara avui es conversa hom retreu

Ai mare meva i ara què? ........ LA MARE DEL TANO ............