Cercador
El silenci dels cossos
Un relat de: Queralt Bach- Compartir:
mans trencades,
ulls que criden noms robats.
Els carrers callen.
Els diners compten.
Les vides es perden.
Cadenes xiulen,
ombres venen,
el crit es filtra per les pedres.
Però algú s’alça.
Algú diu: “No oblido.”
I en el foc,
la llum es vença sola.
Comentaris
-
Grans reflexions[Ofensiu]Versos_subversius | 31-10-2025 | Valoració: 10
M'encanta el teu poema, i va reflexionar. Es tendre i doloros, però el "No oblido" molt esperançador. El silenci del cossos no serà permanent!
-
Ombres i silencis[Ofensiu]Prou bé | 23-10-2025
Els carrers callen i els ulls criden mentre passen trens de por!
Desesperançat i alliçonador.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
Dessolador[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 23-10-2025 | Valoració: 10
Bon dia, Queralt Bach:
No m'agradaria gens formar part d'aquests cossos inocents i morts. Han perdut fins i tot la seua identitat. Un paisatge dessolador que crida que no s'oblidin, malgrat els hagin robat el nom.
La vida es perd mentre els diners, com sempre, s'intensifiquen. I no hauria de ser així.
Una abraçada des de l'ànima.
Helena -
Silenci[Ofensiu]aleshores | 22-10-2025
Silenci de cossos i d'ànimes, que no ens fa cap bé als que estaríem aparentment "protegits" del perill d'esquarterament.