El Senyor Tele

Un relat de: Joan G. Pons

Una mà agafà la meva mà. No em va sorprendre. Sentir la seva calidesa especial. Era el meu amic el FOLLET.

-Hola Joan
-Hola Follet.
-Noto que m'estires….
-Sí
-On em portes ?
-De visita.
-Estic fent una sana passejada…
-T'agradarà conèixer el personatge que anem a veure.
-No tinc ganes de visites.
-T'agradarà petar la xerrada.
-Qui ès ?
-El Senyor TELE
-Voldràs dir la Senyora TELE
-Bé, és Senyora i Senyor.
-Vaja…. Ja ho liem !
-Vull dir que TELE és i punt.

Caminar una estona. Un caminar agradable. Ple de tranquilitat i sons suaus. Un bon passeig, acaronats per un sol lluminós.

De cop i volta em trobà davant una porta de ferro fosc, molt alta. Semblava la porta d'un castell medieval, però no veia cap Castell.

El Follet em va donar una empenta i les portes es van obrir amb un soroll impresionant.

Erem tots dos en una ample sala plena de gent que anava amunt i avall. Amb papers. Amb càmeres de filmació. Amb maletes i capses. Un bon batibull.

En un racó una taula gran i alta semblava ser el centre coordinador de tot plegat.

Darrera la taula una figura bellugava el cap a tort i a dret, aprobant, rebutjant…. Els materials que la gent li ensenyava.

El Follet, molt atrevit, va cridar: Volem parlar amb tu !!

Jo creia que no el faria cas, però, sorpresa… el va contestà:

-Què vols Follet ?
-He portat un bon amic, en Joan, i vol fer-te unes preguntes.
-Si són curtes i concretes, endavant.
-Joan, és el teu torn.
-Hola TELE, sols tinc una pregunta….
-Què vols ?
-En totes les cadenes, la majoria de programes d'actualitat, notícies, reportatges són en negatiu. Desgràcies, Atemptats, Guerres, Accidents, Robatoris, Segrests… No animen a viure i conviure.
-És la realitat.
-Cert. És una realitat, però no tota la realitat i es podria explicar, comunicar d'un altre manera.
-Com ?
-Informant la realitat i resaltant les actuacions humanes de solidaritat. Per exemple, en un incendi la col·laboració ciudadana, el cos de bombers, etc.
-Això no té audiència.
-L'audiència és un fenómen humà , de resposta a quelcom que veu, que s'els hi ofereix. Si s'els ofereix humanitat, positivitat, també mirarann la tele. També és audiència.

No sé com, em vaig trobar al mig d'un parc, a prop d'on visc.

Sol. Ben sol. Ni el Follet, ni Tele, ni…. Res de res….

Ja no sé, si tot això ha sigut un somni. Encara que és igual. Dins meu sento satisfacció doncs he expressat el que volia expressar fa temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer