Cercador
El Senyor Tele
Un relat de: Joan G. PonsUna mà agafà la meva mà. No em va sorprendre. Sentir la seva calidesa especial. Era el meu amic el FOLLET.
-Hola Joan
-Hola Follet.
-Noto que m'estires .
-Sí
-On em portes ?
-De visita.
-Estic fent una sana passejada
-T'agradarà conèixer el personatge que anem a veure.
-No tinc ganes de visites.
-T'agradarà petar la xerrada.
-Qui ès ?
-El Senyor TELE
-Voldràs dir la Senyora TELE
-Bé, és Senyora i Senyor.
-Vaja . Ja ho liem !
-Vull dir que TELE és i punt.
Caminar una estona. Un caminar agradable. Ple de tranquilitat i sons suaus. Un bon passeig, acaronats per un sol lluminós.
De cop i volta em trobà davant una porta de ferro fosc, molt alta. Semblava la porta d'un castell medieval, però no veia cap Castell.
El Follet em va donar una empenta i les portes es van obrir amb un soroll impresionant.
Erem tots dos en una ample sala plena de gent que anava amunt i avall. Amb papers. Amb càmeres de filmació. Amb maletes i capses. Un bon batibull.
En un racó una taula gran i alta semblava ser el centre coordinador de tot plegat.
Darrera la taula una figura bellugava el cap a tort i a dret, aprobant, rebutjant . Els materials que la gent li ensenyava.
El Follet, molt atrevit, va cridar: Volem parlar amb tu !!
Jo creia que no el faria cas, però, sorpresa el va contestà:
-Què vols Follet ?
-He portat un bon amic, en Joan, i vol fer-te unes preguntes.
-Si són curtes i concretes, endavant.
-Joan, és el teu torn.
-Hola TELE, sols tinc una pregunta .
-Què vols ?
-En totes les cadenes, la majoria de programes d'actualitat, notícies, reportatges són en negatiu. Desgràcies, Atemptats, Guerres, Accidents, Robatoris, Segrests No animen a viure i conviure.
-És la realitat.
-Cert. És una realitat, però no tota la realitat i es podria explicar, comunicar d'un altre manera.
-Com ?
-Informant la realitat i resaltant les actuacions humanes de solidaritat. Per exemple, en un incendi la col·laboració ciudadana, el cos de bombers, etc.
-Això no té audiència.
-L'audiència és un fenómen humà , de resposta a quelcom que veu, que s'els hi ofereix. Si s'els ofereix humanitat, positivitat, també mirarann la tele. També és audiència.
No sé com, em vaig trobar al mig d'un parc, a prop d'on visc.
Sol. Ben sol. Ni el Follet, ni Tele, ni . Res de res .
Ja no sé, si tot això ha sigut un somni. Encara que és igual. Dins meu sento satisfacció doncs he expressat el que volia expressar fa temps.