El rumb cap a fora de la normalitat.

- Què tal, com t’ha anat? – preguntava Maria a la seva amiga que acaba de tornar d’una entrevista de feina.
- Millor que no preguntis, estic decebuda totalment – li responia Elena deixant la seva bossa sobre la sofà.
- Pot ser que els requisits eren massa elevats, no? – volia suavitzar una mica la impressió dels resultats de la seva amiga que efectivament l’abaixaven la seva autoestima o almenys el seu humor habitual.
- No sé com dir-te... Però em sento no “encaixada” amb el temps actual. I no ho dic només per l’edat, encara que això també jugava el seu rol principal: veus, ara qui és més de 35 anys ja és “vell” – Elena es tranquil•litzava bevent el té i semblava que ja volia explicar alguna cosa més sobre la seva “caça” de feina.
- Sembla, que vivim en el món ple de contradiccions: per un cantó amb l’edat de la mitja vida ja et descarten i per altre cantó estan allargant la vida laboral fins 65-70 anys, que és el doble.
Elena, bevent a petits glops la infusió de la combinació de fruites i herbes que donaven un aroma deliciós, continuava:
- Imagina’t, després de donar-me els resultat d’un test psicotècnic, em van dir: “tens els resultats normals, com la majoria, res especial...” Llavors, què? Busquen la gent no normal?
- A, això, sí... un dia vaig veure un anunci d’una feina al periòdic, sembla, com dius tu, ara estan de moda la gent “capacitada”, o sigui amb el talent, i més a més de bona presència i capacitat comunicativa. Per un lloc es demanaven el domini com a mínim 5-8 idiomes; per un altre lloc, només per ser una secretaria, la llista era tan llarga, que, crec, mirant-la bé tot plegat, no sé si realment podria tenir totes capacitats aquestes fins i tot algun president d’algun país.
Elena va somriure i sembla que ja tornava el seu humor habitual, alegre i lleuger:
- Jo també vaig veure un anunci publicat, semblava a mi molt ridícul ja que no “lligaven” massa els números. Demanaven una persona, preferiblement de 18-20 anys d’edat amb bona presencia i educació superior, 2-3 anys d’experiència com a mínim en el mateix càrrec, 4 idiomes, informàtica; que sigui organitzativa, creativa, etc... Si no fos un geni, que s’ha fet tot ràpid quant al coneixement i experiència i que sigui “congelat” quant a la seva edat i capacitat energètica, qui hi s’ajustaria, eh?
- Sí, sí, i si afegim-hi la disponibilitat total pel treball, sense càrrecs familiars, etc. no et sembla que estem convertint-nos en esclaus de la exagerada demanda social?