El Retrat de Romeu Llanç ( Segona Part )

Un nou rostre, un verge camí per poder comquerir a Àfrica.
Entrí a la Facultat de Belles Arts com sí fora un més, era un més, ara formava part d'una èlit que havia aconseguit el que volia pel seu rostre, no acop de talonari ni de bisturí, si no, amb l'efectiva i sàdica poesia que m'havia moldejat una mentira més que una nova cara, ara era part d'un graó de privilegiats, aquesta pràctica que havia dut a terme és coneixia amb el nom de "Retrat de foc" o "Degenerat".

Em vaig endinsar en la meva classe de 4rt de Belles Arts, tot hom em mirava, més que res perquè era nou.Abans de res havia de dir-li a Anaís, la meva millor amiga i companya d'estudi i fins ara confident, que Romeu havia marxat de eviatge i que trigaria molt en tornar.Però no la vaig trobar enlloc, bó, supose que estaria amb el seu xicot.

Àfrica entrava en eixe moment per la port, la notava diferent, vestida d'una altra forma, apreixia una punky,bé era igual, jo també ho era ( i ho és l'Ausiàs ), em sentí al seu costat, començcava la clsse d'art etrusc.Vaig començar a parlar-li:

-Hola
-Hola, ei, ets nou tú?
-No i ara!El que passa es que sempre estic a les fileres de darrere, i per això ara em veus aci i creus que soc nou.
-Bé doncs, com et dius foraster?Diguè Àfrica mostrant un preciós somriure blanc.
-Em dic Ausiàs.
-Jo Àfrica, Ausiàs que més?
-Falcó.
-Ammmm, tens un nom molt bonic, saps d'on es quets nom?
-Del famós i universal poeta valencià Ausiàs March.
-Molt bé, estàs guanyante la meva simpatia Ausiàs.
-Tú també Àfrica.
La notva molt diferent, em recordava a algú molt proper a mi, i em feïa sentir culpable,s entia com si traira algú (ximpleries vaig pensar).La conversa es feïa més intensa, ens ho preguntarem tot en 1 hora i mitja de classe, noms, telèfons, on viviem, gustos musicals, quin era el/la nostre/a pintor/a favorit/a, música...donà per molt la mitja hora, després de la classe (que no tingurem perquè no vingué el mestre Romanys, un soterrament) era ja hora de dinar, i en aquest moment vaig comprovar que havia aconseguit captar l'atenció d'Àfrica, ella havia quedat per dianr, però no quedà amb els eu compromís, ja que ella diguè:

-Vols que anem a dinar junts, no tinc res a fer, així ens coneguem millor, convide jo.
-No don, no vull esser cap molestia.
-No al contarari, a més a més, he sentit una cosa especial parlanet amb tu, una mena de forta afinitat, emntens, no crec en aquetses coses del destí però si en que dues persones estan fetes l'una per l'altra.Has sentit res paregut mai?Jo ho estic sentint ara, amb tu, perdona, segur que no t'interesa.
Àfrica es tornà vermella, es possà uçla m dreta a la seva dolça galta, per tapar-se el rostre.Jo li vaig agafar la ma i li diguí:

-No tens perquè avergonyirte, i m'ogen que em digues que no m'interesa, jo al igual com tu has dit, he sentit una cosa molt especial dintre meu, no se descriureu, eprò em sento cada cop més unit a tu, i això que només em aprlat una hora i mitja.
-Tens rao, doncs imaginat si ara anem a dinar junts, ens passarem hores parlant.
-Anem doncs, no vull perdrem ni una coma del que em digues.

La agafí de els dues mans i anamrem tots dos cap a un restaurant fora de la Facultat, anavem agafats de la ma, sí algun dels dos apretava la ma de l'altre, ens somreiem i apretavem més fort.Per mi tot açò era un somni, no podia creuremeu, anava tot perfecte, somiava o era veritat?

Dinarem i estiguerem 3 hores parlant, conegent-nos més encara, secrets, relacions dolentes, pors, somnis, fins a tal punt que ens ferem un jurament tots dos "mai plorariem per amor, ens recolçariem l'un a l'altre, ens cuidariem l'un a l'altre, i per sempre més, seriem el confident i amic del altre",em sentà bé al principi, però a la volta malament, perquè la meva amiga Anaís ja feïa això, i no volia que cap altra dona fora la meva confident, però era tan idiotament enamorat, que m'oblidí d'Anaís i ara Àfrica era la emva millor amiga.

2 hores més parlant, ja eren les 7, i Àfrica em digué:

-Vine amb mi (mentre em passava la ma pel maluc i m'apretava amb força la ma dreta), vull ensenyarte un lloc al que mai he dut a ningú.nEm vaig prometre que només duria allí al home que per fí, jo serntira amb tota seguretat que era el noi que jo buscava per compartir la meva vida.

Em sobtà molt, no esperava que Àfrica fora així, tan dolça, tan oberta, pensava que Àfrica aseria més difícil, la veïa tan inacseible quan era lleig i ara, ella em duia al seu amagatall secret on voli dur al home dels seu somnis.

El lloc era l'antiga aula de pintura de models, tancada pel seu envellit estat.Deixarem les coses en un racó i Àfrica em demanà que em possara al centre de la classe,que tancara els ulls, li passa la ma pel maluc, i digué:

-Sshhhh!Tranquil,tanca els ulls, no et faré mal.
-D'aco0rd, però no em façes mal.
Àfrica rigue, Ausiàs tancà els ulls, Àfrica l'abraçà, s'acostà a ell i...El besà intensament, dolçament, Ausiàs (Romeu) es queda sorprés, i li seguí el peto, movien les llengues, es seguien el petó, l'abarçà, Africa començà a plorar i va dir:

-Soc feliç!
I continuà besant-li, caigueren poc a poc agenollats, es tombaren, Àfrica a sota i Roemu aun cosatat, besant-se fins que foren les 9, quan amrxaren al¡hora de tancar l universitat, agfats de la ma, besant-se, abraçant-se, llepant-se.

Àfrica dugué a Ausiàs a sa casa en cotxe, un Renault Clio negre nou, Romeu digué per sí mateix:"Aquest cotxe pareix el d'Anaís, ffins i tot, te la mateixa estelada darrere i la matrícula es pareix".

-Li has demant el cotxe a l'Anaís?
-Qui és Anaís?
-No , ningú, una antiga amiga meva.

Àfrica tingué un singlot, "No em passa res, et preocupes massa per mi, preciós meu".Li besa.Al arribar a casa de Romeu, Àfrica li digué:

-Demà ens vorem amor meu, tinc ganes de voret sempre.
-Quedat a dormir.(No si es qudava descobriria el cuadre i ho sabria tot).
-No no cal preciós
-Segur vida?
-Sí a més a més, vull preparar les pintures, aquest anit et pintaré bojament enamorada, i demà voldria que vingueres a ma cas, vull pintarte despullat.
-Tan aviat.
-Estic enamorada de tu.
-Jo també fa eternitats que estic bojament enamorat de tu.
-Així doncs ens vegem demà amor.
-Si vida.
-Romeu, espere que aviat fem tot el que ens hem dit.
-Demà começarem fent elq ue tu vullgues.

A la volata digueren els dos:"Fer l'amor".Riguerem, ens besarem, ens diguerem adeu, i per la nit la vaig trucar, i apralrem sobre com pensavem que seria la nostra trobada de fer l'amor, estavem tan nerviosos.

Sentí dintre culpa, sentia que trïa a algú, em començava a odiar, eprò l feliçitat em cegava.

Demà seria un altre dia.