El remena-sopes

Era un homenot gros i alt que vivia al carrer del Bot considerat com el més forçut de la ciutat. Hi havia a Barcelona tres feines públiques que requerien una força extraordinària les quals moltes vegades eren fetes per una mateixa persona que tingués la habilitat necessària per executar-les.
Aquestes feines eren, porta la geganta que pesava més que un burro mort Ah!, sí, sí... pesava més que el gegant. Dur-la ben dreta i ben trincant i fer-la balla amb aire i gràcia de manera que cada giravolt les faldilles fes tancar nou portes.
Un altre feina era ventar la campana Tomasa de la Seu, els dies de grans solemnitats, treball que també requeria molt de puny.
I l'altra consistia remenar la gran caldera de la sopa de l'hospici on hi cabien més de dos mil plats de vianda .Ah!.... I que era remenada per una cullera molt grossa com un rem de caldera i que s'havia de tenir molta gràcia al remenar perquè no caigués el contingut.
Això ara sembla que en fa riure però no era pas així de la manera que ho veient els nostres avantpassats.
Els barcelonins d'aquells temps quan sortia la processó ja sabien qui portava la geganta i la canalla no paraven de cridar - Adéu remena-sopes!... fes ballar la geganta.

Desprès de tot això haig de remarcar que la família remena-sopes van ser diverses generacions que van executar aquesta feina.