El que som

La minsa explicació infecciosa del que som,
l'excusa del saber, la punta de l'iceberg
que deshidrata l’experiència.

El que som, una llàgrima lliscant
pel que mai serem,
la matèria endurida i impenetrable
de l'utopia.

L’existència, fent equilibris
sobre el trapezi de la teva mirada.
Les paraules que s’ensorren
sota els teus llavis,
oracions inèdites
que neixen i es descomponen
imperceptiblement.

El que som, la poesia incomprensible
que es lliga a l’aire
amb nusos febles
i anuncia que mai se’n podrà lliurar.

Menteix.

Nosaltres, éssers desconeguts per
nosaltres, éssers desconeguts per
ells, éssers desconeguts per
ells, éssers desconeguts.

La gran ignorància
d’un saber que s’ennuega
davant el mirall.

Menteix.

Menteix la minsa explicació infecciosa del que som,
l’excusa del saber, la punta de l’iceberg
que es deshidrata.

Menteix el teu silenci,
la poesia incomprensible.

Mentim nosaltres,
ells.


El que som, llavis afamats
que es roben les paraules.
Poesia que prova de lliurar-se
dels nusos que va prometre mantenir.
Mans que s’encadenen
a la nostra pell.
Icebergs en col·lisió.
Gel que es fon amb els sospirs.
Existència molla.
Vapor de vida
que ens cega
i ens escalfa.