El que em queda de tu

Un relat de: Emelkin
El que em queda de tu
és una melodia moribunda
que xiscla amb la veu gastada.
Són, altrament, uns versos muts,
un retall, el primer llamp
que torna i retorna.

El que em queda de tu
ja no ets tu, tan sols és
un mur de promeses
que anem fent malbé
a unglades.

El que em queda de tu
és l’ombra que no puc estrènyer,
ni estimar,
ni tan sols esborrar.

El que em queda de tu,
paraules que es llimen
fins a desaparèixer.

El que em queda de tu,
és la sorra entre els dits.

El que em queda de tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer