El que dels ascensors

Vaig néixer en una casa que tenia ascensor. Era de fusta de cirerer i de vidre bisellat, magnífic l'ascensor.... mira que n'era de maco, mirant la fusta i el vidre t'hi podies emmirallar, i no era perillós, carai! No feia gens de por, et donava confiança aquell ascensor, i no com els d'ara, que semblen llaunes de sardina. Algun s'espatllava, però res et treies la sabata, picaves amb el taló al vidre i pujava la Adelina, que era la portera amb una escaleta i una cadira i així sorties de l'ascensor i ella avisava el mecànic i no problem, tot solucionat.
Ara els ascensors d'avui en dia, són completament tancats, hermètics, i fan molta por de quedar-si tancat. Recordo un cas que ens va passar anant a recollir uns bitllets per anar a Turquia, ens vàrem enfilar corrent al metro i surtin a la parada de plaça Catalunya per sota, ens vam enfilar en un ascensor, amb la llengua a fora perquè la porta es tancava. Un cop a dins uuuuh ple de gent, el meu home al mig del murullu, i jo que soc baixeta cridava, Jordiiii que m'ofegoooo, i em contestà, aguanta nenaa, que no puc fer-hi res Maria Pilar. La gent estava vermella, ofegada, i sufocada, i entre mig de tot això el que faltava, se'ns para l'ascensor, ara si que l'hem feta, tothom es va posar nerviós i tocant el timbre contínuament dient, perfavor vinguin a buscar-nos, pugin que fem unes cares que es massa, ens trobem tots morts, siusplau!!! I res allà no venia ningú. Al final després de molta estona, va venir un tipu molt simpàtic dient, "no hay pa tanto señores no hay pa tanto!!" i jo li vaig respondre "claro usted no a estado aquí aguantando!!". Vam marxar corrent rambla a vall per anar al carrer Santa Anna, i quan vam estar allà ens van preguntar que ens passava, i li vam mig explicar a un señor, que estàvem molt sufocats. Ell ens va dir: Agafin-se, ara li explicaré el que m'ha passat. Saben aquestes barraquetes que hi ha pels carrers? Son barraques higièniques, dons jo tenia ganes d'anar al lavabo, i entro, m'assento al wàter i sento com es trepiteja i s'escalfa, vaig pensar, ai mare meva que deu ser això... i toco la palanca i em surt aigua disparada rentant-me tot el cul i mollant-me tot els pantalons, m'aixeco disposat a marxar i resulta que no s'obre la porta, em va agafar angunia, em descordo el botó de la camisa, m'afluixo la corbata i torno apretar el botó per obri la porta, però res!! Llavors em vaig deslligar el cinturó dels pantalons perquè ja m'ofegava, i veig un botó!! em va semblar que era per obrir la porta, toco el botó i plashh!! Em cau una dutxa i vaig quedar tot xop, caram! Vaig pensar, dutxa i tot? Que modern! amb molta força donaré un cop, a veure si s'obre, i si senyor, es va obrir la porta i vaig caure al terra, fet una desgràcia, mullat, estripat, sense botons i bueno vaig pensar, ja esta bé, les coses automàtiques, que bé que van ehh!! Mai més!!