El primer amor

Un relat de: Àfrika Winslet

Quan van arribar, es van asseure al sofà. Ell, que no sabia què fer, va encendre la tele i va començar a mirar-se, amb una atenció fingida, la pel·lícula que va aparèixer en pantalla. Ella, amb actitud afectuosa, se li va apropar una mica, li va fer un petó a la galta i s'hi va quedar abraçada. Li va posar nerviós. Va posar la seva mà esquerra sobre un dels seus genolls. Duia faldilla i, en acariciar-li suaument la pell nua, li van venir ganes de besar-la, però va seguir mirant la pel·lícula. Ella va començar a parlar i ell se la va mirar, amb aquella carona tan tendre, tan maca com era, i va pensar que devia ser un àngel. Ella va riure mentre li deia que s'havia quedat amb cara de babau, i ell, apartant-li el cabell de la cara, li va dir que avui estava més guapa que mai. Era una declaració de guerra.
Es va acostar poc a poc als seus llavis, aquells llavis que li feien parar boig, i va besar-la tendrament. Li va besar els llavis una llarga estona, mentre acariciava els seus cabells i les seves espatlles descobertes, i després va baixar pel seu coll i la va tombar al sofà. Ella li va fer un somriure atrevit i va treure-li la samarreta. La va llençar al terra i li va acariciar els braços i el pit nu, repassant amb els seus dits cada múscul. Ell va sentir un calfred que corria per la seva esquena, va tancar els ulls i la va seguir besant. Les seves mans van lliscar per aquelles corbes que ja coneixia però que no podria avorrir mai i, quan es van amagar sota la camisa, ella les hi va treure lentament i li va preguntar que si volia que anessin a l'habitació. Ell es va quedar astorat però no ho va dubtar ni un moment i va enfilar el camí, seguit d'ella.
Quan van arribar, no van encendre cap llum. Ella se li va apropar i li va agafar les mans per col·locar-les a la seva cintura. La seva mirada, més fosca i descarada que mai enmig d'aquella penombra, li va penetrar fins l'ànima. Li va dir que l'estimava i ella va fer-li un petó apassionat. Li havia arribat al cor. Llavors ell, neguitós, va començar a descordar-li la brusa... les seves mans van tremolar en tocar els sostens. Van caure sobre el llit i ella, emocionada, li va dir a cau d'orella: despulla'm. No va caldre dir res més.
Ella, quan va sentir aquell cos bullint i expectant, aquella pell en flames, es va deixar portar per la passió i les ganes d'estimar-lo com mai ho havia fet. Ell va pensar que la bellesa del seu cos i la dolçor de les seves carícies, i fins i tot aquells pensaments prohibits que l'envaïen la ment, devien de ser alguna mena de bruixeria que l'havia encantat en aquella nit de lluna plena. I es va deixar portar pels seus encants. En aquell mateix instant s'esmunyiren sota els llençols, on van trobar-se amb un món nou i desconegut que els esperava sense presses des de feia un temps. Va ser el viatge més increïble que van fer mai.
Quan hi van tornar, extenuats i entre sospirs, ella es va quedar mig adormida en el bressol dels seus braços. Ell, mentre li acariciava l'esquena encara nua, va saber que, d'alguna manera, aquell moment perduraria per sempre en els seus records, i que seria sens dubte el més especial. Va mirar-la, va sentir-la respirar als seus braços, i es va estremir de felicitat. Volia tenir-la, volia sentir-la sempre com ara, volia veure-la somriure, volia besar-la i acariciar els seu cos durant tota l'eternitat. Volia estimar-la tota la vida perquè s'adonava de com l'estimava ara i no ho volia perdre...
I així li va dir.

Comentaris

  • Ho sento[Ofensiu]
    Carícies | 28-12-2005

    no m'ha acabat de fer el pes ja que he trobat llocs comuns i frases típiques de guió de culebrons. Sé que el que expresses ho fas amb tota la tendresa del món però crec que algunes sensacions han de ser expressades amb imatges més treballades o simplement no dir-les. Sento fer-te aquest comentari però crec que pots expressar el que sents amb més intensitat.

  • Bona feina.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-12-2005

    Sembla mentida, el relat d'allò que es fa des que l'ésser humà és ésser humà, i fins i tot abans, mai no cansa, i sempre ofereix detalls únics. Talment com els crepuscles que es repeteixen dia rere dia i que tot i així cadascun d'ells és únic.
    Es percep l'esforç de convertir el sentiment en expressió escrita, un sentiment tan gran i tan difícil d'engabiar.
    És una molt bona feina, ben desenvolupada, elegant i repsectuosa amb la força del que es narra.

  • Altre cop m'aturo........[Ofensiu]
    angie | 16-12-2005

    en els teus relats frescos.
    He seguit el consell del fòrum i he vingut a passejar per un jardí de tendresa i dolçor, on l'aroma del primer amor es filtra a cada frase.
    La descripció de l'ambient i els detalls ben matisats fan que la pell del lector senti totes les sensacions que tu narres.
    Aconsegueixes el que volies....
    Se't felicita de nou i se t'agraeix la intervenció en el repte...és un plaer llegir-te.

    angie

  • Molt bé, felicitats!![Ofensiu]
    foster | 16-12-2005

    llegeixo bastant relats de joves com tu, dels seus primers amors i experiències eròtiques diverses, i sempre predominen les ganes de dir i impactar per sobre el desenrotllament de la història, l'ofici narratiu.... doncs bé, no és el teu cas.

    El teu relat s'ajusta en la forma al contingur que ja planteges i deixes clar en el títol. Sense pretensions més enllà de donar la mesura adequada a una situació intensa i viscuda amb intensitat. Destacant el que és important, recreant-te en les sensacions úniques de la primera vegada, del primer amor.

    Felicitats, doncs... a veure si et passes pel fòrum (especialment pel fòrumdenit...uhmm) i et presentes en "societat", hehe

    tens futur, sens dubte

    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

153613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.