El primer amor

Quan van arribar, es van asseure al sofà. Ell, que no sabia què fer, va encendre la tele i va començar a mirar-se, amb una atenció fingida, la pel·lícula que va aparèixer en pantalla. Ella, amb actitud afectuosa, se li va apropar una mica, li va fer un petó a la galta i s'hi va quedar abraçada. Li va posar nerviós. Va posar la seva mà esquerra sobre un dels seus genolls. Duia faldilla i, en acariciar-li suaument la pell nua, li van venir ganes de besar-la, però va seguir mirant la pel·lícula. Ella va començar a parlar i ell se la va mirar, amb aquella carona tan tendre, tan maca com era, i va pensar que devia ser un àngel. Ella va riure mentre li deia que s'havia quedat amb cara de babau, i ell, apartant-li el cabell de la cara, li va dir que avui estava més guapa que mai. Era una declaració de guerra.
Es va acostar poc a poc als seus llavis, aquells llavis que li feien parar boig, i va besar-la tendrament. Li va besar els llavis una llarga estona, mentre acariciava els seus cabells i les seves espatlles descobertes, i després va baixar pel seu coll i la va tombar al sofà. Ella li va fer un somriure atrevit i va treure-li la samarreta. La va llençar al terra i li va acariciar els braços i el pit nu, repassant amb els seus dits cada múscul. Ell va sentir un calfred que corria per la seva esquena, va tancar els ulls i la va seguir besant. Les seves mans van lliscar per aquelles corbes que ja coneixia però que no podria avorrir mai i, quan es van amagar sota la camisa, ella les hi va treure lentament i li va preguntar que si volia que anessin a l'habitació. Ell es va quedar astorat però no ho va dubtar ni un moment i va enfilar el camí, seguit d'ella.
Quan van arribar, no van encendre cap llum. Ella se li va apropar i li va agafar les mans per col·locar-les a la seva cintura. La seva mirada, més fosca i descarada que mai enmig d'aquella penombra, li va penetrar fins l'ànima. Li va dir que l'estimava i ella va fer-li un petó apassionat. Li havia arribat al cor. Llavors ell, neguitós, va començar a descordar-li la brusa... les seves mans van tremolar en tocar els sostens. Van caure sobre el llit i ella, emocionada, li va dir a cau d'orella: despulla'm. No va caldre dir res més.
Ella, quan va sentir aquell cos bullint i expectant, aquella pell en flames, es va deixar portar per la passió i les ganes d'estimar-lo com mai ho havia fet. Ell va pensar que la bellesa del seu cos i la dolçor de les seves carícies, i fins i tot aquells pensaments prohibits que l'envaïen la ment, devien de ser alguna mena de bruixeria que l'havia encantat en aquella nit de lluna plena. I es va deixar portar pels seus encants. En aquell mateix instant s'esmunyiren sota els llençols, on van trobar-se amb un món nou i desconegut que els esperava sense presses des de feia un temps. Va ser el viatge més increïble que van fer mai.
Quan hi van tornar, extenuats i entre sospirs, ella es va quedar mig adormida en el bressol dels seus braços. Ell, mentre li acariciava l'esquena encara nua, va saber que, d'alguna manera, aquell moment perduraria per sempre en els seus records, i que seria sens dubte el més especial. Va mirar-la, va sentir-la respirar als seus braços, i es va estremir de felicitat. Volia tenir-la, volia sentir-la sempre com ara, volia veure-la somriure, volia besar-la i acariciar els seu cos durant tota l'eternitat. Volia estimar-la tota la vida perquè s'adonava de com l'estimava ara i no ho volia perdre...
I així li va dir.