EL POU DE LA IRREALITAT

el ritme, el vers curs, les paraules, l'amor, esperança i pau que transmet, et felicito
et convido també a llegir els meus

...a la terre de la folie...!

C'est joli le Magreb?

pierre

tant sols una olor desconeguda... una olor a Londres, al Marroc... com viatges xiqueta!
és clar que amb la teva mà és fàcil i dolç viatjar a la fi del món...
poema tendre i secament romàntic.
una abraçada!

una olor desconeguda....guau, dibuixes imatges clares i complexes...a mi m'encanta...
salut

molt bo

s'ha creat una necessitat de llegir-te com a refugi quan les coses no van bé. També quan van millor que mai. Dins meu, com a acte inconcient, entro a llegir-te abans d'anar al llit. Dormu diferent quan hi ha relats nous, aquests dies.. els enyoro!

Disfruta i apren!

Salut!!!!

Es precios silvietaaaaa!
M'encanta, et sento ben propera...
Aprofito per llegir-te, ara k tinc temps.
Una abraçadaaaa guapa!

les meves mans la corda de la galleda, i les paraules que la omplen.
SAlut i bon viatge i millor retorn.

Aprofita i gaudeix del viatge!

A veure si portes una "rosa del desierto".
Es l'unica que mai es pansseig!

una abraçada

pere