Cercador
el pes del buit
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I em duc a mi mateixa pels camins
d'aquest silenci sorollós, per l'infinit espai
d'un tel tensat que es trenca; i duc amb mi
cotxes, fanals i cases, abocant-se pels meus ulls;
i sota els peus,el fil fimbreja i jo,
malgat el pes immens de tant de buit
em sento ingràvida i ho guardo tot
quedant-me sense res.
Comentaris
-
Magnífic...[Ofensiu]Frida/Núria | 03-02-2007 | Valoració: 10
"I em duc a mi mateixa pels camins
d'aquest silenci sorollós"...
Un magnífic poema aquest, com molts dels que t'he llegit. Et segueixo i t'agraeixo que t'hagis fixat en el meu treball, per a mi te un gran significat, això m'encoratja a fer-ho cada cop millor, a treballar-hi més.
-
TOT I RES[Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 03-02-2007 | Valoració: 10
Benvolguda Teresa, he quedat encandilada del teu poema.
Dius molt en poques paraules.
Ja m'agradaria a mi filosofar d'aquesta manera.
he quedat entusiasmada Teresa, de veritat!
Una colla de petons per tu
Maria Pilar -
el buit, sembla mentida, pesa massa[Ofensiu]l'home d'arena | 19-01-2007
Si el final del poema és cert, de segur serà perquè tot ho dones. Però, per si de cas, jo et deixe un bes... i què punyeta!... i dos també.
Valoració mitja: 10