El pes de la pols

Un relat de: Emelkin

Les ombres mosseguen ombres
al calaix on guardes
els teus secrets.

Puges a les golfes
i t'omples la boca
de minuteres
que escups
sobre la pols amnèsica
que cobreix
passades i futures
passes.

Els anys s'amunteguen
dins aquella petita habitació
desbordada de poemes.

Allí les ombres
ja han estat
devorades.
Tanmateix la fam
persisteix
i es menja
l'aire.

T'estires sobre aquell coixí
que dibuixava les nostres carícies
-Ara te les esborra de la pell-
i sents una altre mossegada
a l'orella
-Aquesta sí que t'ha ensordit-

L'oblit t'endureix
els gestos
i el somriure
impacta contra les
absències.

"Els anys pesen,
però més
la seva absència."
-Et dius-

Quan t'aixequis
la teva ombra
romandrà estesa
i, poc a poc,
es farà pols.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer