Cercador
El pes de la pols
Un relat de: EmelkinLes ombres mosseguen ombres
al calaix on guardes
els teus secrets.
Puges a les golfes
i t'omples la boca
de minuteres
que escups
sobre la pols amnèsica
que cobreix
passades i futures
passes.
Els anys s'amunteguen
dins aquella petita habitació
desbordada de poemes.
Allí les ombres
ja han estat
devorades.
Tanmateix la fam
persisteix
i es menja
l'aire.
T'estires sobre aquell coixí
que dibuixava les nostres carícies
-Ara te les esborra de la pell-
i sents una altre mossegada
a l'orella
-Aquesta sí que t'ha ensordit-
L'oblit t'endureix
els gestos
i el somriure
impacta contra les
absències.
"Els anys pesen,
però més
la seva absència."
-Et dius-
Quan t'aixequis
la teva ombra
romandrà estesa
i, poc a poc,
es farà pols.
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
185702 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73