El parc de Sant Eloi

Portava tota la setmana escoltan, en la cunya publicitaria de la radio local, entre cometari i comentari del locutor, l'anunci de que el proper dissabte al matí, l'ajuntament convidava a tots els ciutadans a una plantada d'arbres en el jardí públic de la ciutat, i per agafar forçes, a un esmorçar popular.
El jardí públic era l'orgull de la ciutat i també, l'orgull de la Noelia, que va esperar contant els dies, l'arribada del dissabte.
Es va apropar sola fins el jardí. L'emplaçament del parking estava plé de cotxes, el va passar de llarg i es va encaminar cap a la part nord, a on hi havia una gran explanada i a on s'havien de plantar els arbres.
Els arbres descansaven al costat de forats i munts de terra. Quan ella va arribar, alguns ja estaven plantats, i d'altres, esperaven tranquils a que els ciutadans acabesin els seus esmorçars, per poder relaxar les seves arrels un cop enterrades en la terra.
Els cuiners feia ja una bona estona que estaven en la seva feina. Les sardines s'extenien fumejants sobre la planxa calentada per brasses ardents.
El pa, ja estava quasi tot torrat, repertit en munts en plats, sobre una taula allargada.No faltaven els porrons de vi.
La Noelia va arrivar al lloc en el moment en que les sardines sortien del foc.
Va mirar que deien els que estaven allí reunits, i el mateix que feien ells, va fer ella: Va agafar un tros de pa torrat i el va possar en un plat de plàstic, después va agafar un tomàquet, dels madurs, que estaven en una caixa, el va partir en dos amb un ganivet i es va possar a sucar el pa amb el tomàquet.
El suc del tomàquet va deixar el pa tacat de vermell. Después la Noelia va possar uns granets de sal sobre el pa i un rajolinet d'oli d'oliva.
Quant va tenir el pa preparat s'aporpà a el que quedava de la foguera, un dels cuiners va recollir cuatre sardines, acabades de coure, amb unes pinces, i les deixà sobre el pa.
Hi havia bastante gent. Tothom menjava de peu, aguantan amb una mà el plat i amb l'altre, duent-se el menjar a la boca.
Havien possat, per la part alta del jardí, per on estaven les canxes de básquet, uns altaveus que deixaven escapar els sons d'una sardana. Desde l'explenada de la part nord, es podie sentir clarament, però ningú ballava. Els més vells s'entretenien en converses ocioses, mentre els més joves menjaven depressa, per possar-se de nou en la feina de la plantació.
La Noelia va repetir d'esmorçar. Per segona vegada, va sucar una llesca de pa torrat amb un tomàquet, i li va possar la sal i el oli. Haches cop no va haver d'anar fins el foc, perque sobre la taule s'havien dispossat unes safates amb una certa quantitat de sardines. Va fer un parell de tragos de vi amb el porró, va voler fer un tercer trago, i es va embrutar el jersei.
Els joves ja havien tornat a la feina. Omplien amb una mica de terra els forats, trepen els arbres dels testos, i enterraven les seves arrels en la terra del jardí. Era un jardí gran i desde aquell dia ho seria encara més.
A prop, cridaven les oques i clocaven les gallinas, tancades al corral. La Noelia no es senria amb forses per agafar una pala, ni tampoc hi havia pales per a tothom, es va contentar amb tocar la terra amb les seves amns i a acaricià un arbust que esperava per ser plantat.
Semblava que tot el món ja havia menjat. Els plats bruts i les espines de les sardines i les pells de tomàquet, s'amontonaven en bidons col·locats per haches fi. Encara quedava pa a les safates de la taula, i la Noelia va recollir un parell de llesques grans, per a les oques.
Per la part oest del jardí, per on passa el camí cap el monument de la finestra gòtica, hi ha un corral bastant gran, amb una bassa d'aigua per on neden els anecs i alguns peixos. Les oques cridaven i s'apropaven al lloc de la reixa a on es trobava la Noelia, anaven atretes per la seva veu, i perque les hi llençava troços de pa.