El paper de la memòria

Un relat de: Josoc

M'han dit que parli de la memòria. De quina? De la memòria històrica? Ui! Si no ho especifiquen més, trio... de la meva. Penso que és millor parlar d' un boig conegut, que d'un savi per conèixer. Fa anys que convivim jo i ella, des de sempre, ves, anàvem amb el mateix pack. Jo crec que el seu paper és d'ordinador personal. Però personal de debò, eh? congènit i intransferible.
Sempre hem estat bones amigues... bé, potser ara no tant. Quan érem joves m'ajudava molt, jo li explicava coses i ella les arxivava i me les servia en el moment oportú. Sempre ajudant, com han de fer les bones amigues, no? però ara, des de fa un cert temps, em falla sovint. És clar s'està fent vella, igual que jo, se li deu haver gastat alguna tecla de tant fer-la servir. Què hi farem, no hi ha recanvis!
Allò que menys capaç és de guardar, són els noms, tant de pobles com de persones. I mira que és empipador que no et doni la fitxa adequada en el moment just que la necessites!Estàs parlant d'una excursió, arribes a la descripció d'un poblet encisador que estàs veient clarament amb la imaginació i no recordes el nom. Llavors li demanes a ella, a la memòria, que te'n tregui la fitxa guardada i... res, que no la troba. I si és tracta d'un nom de persona? Si estàs parlant amb contemporanis, fins i tot resulta tan divertit, com un joc d'endevinalles.
Comences dient:-Sabeu aquell noi que no recordo com es diu però que és alt, prim, morè...
I algú altre continua: -Ah sí, aquell que havia viscut a...
I un altre:- Que està casat amb...
I al final surt el nom. Però si estàs parlant amb algú jove, és que no t'ajuden! I decideixes no dir res per por d'entrebancar-te a mig relat, per culpa de l'amiga memòria que no té les fitxes al dia.
Doncs bé, una vegada... es tractava de celebrar els meus seixanta-cinc anys. Calia fer una llista de candidats, feia temps que recopilava noms de persona, no solament de familiars, que estiguessin vinculats als meus records. Va arribar el dia. La casa es va omplir de gent, de flors, de regals... em plovien petons i abraçades d'uns i altres, vam projectar vídeos, van recitar poemes... tota una festassa! Jo estava emocionada, als núvols, flotant.Oi que ja veieu a venir el final de la història? Doncs sí,m'havia oblidat d'algú important. Bé, no exactament, li havia enviat la invitació en un sobre, sense adreça, que em van retornar l'endemà.
Per aquesta causa vaig perdre una gran i llarga amistat. És per això que ara estic una mica enfadada amb la meva memòria, tot i que la comprenc, Jo també tinc les meves xacres. És el que hi ha i, com ja he dit, no hi ha recanvis. Desavantatges d'envellir. Però de moment encara en serveix per recordar moltes bones estones passades i aviat potser podré agrair-li que m'estalviï les dolentes que també he tingut.

M'he rellegit i veig que m'ha quedat un escrit molt superficial, molt intranscendent. Que no ho havia de ser? Per què creieu que no he triat la Memòria històrica, de la qual, evidentment, n'he format part en alguna mesura? A part que... que n'heu de fer de la meva memòria íntima personal,eh? Què volíeu? Que no es tractava d'omplir unes ratlles determinades amb una mica de gràcia? O no n'hi heu trobat cap de gràcia? Què hi farem, és el que hi ha! Potser la meva memòria no dóna per més... sóc una àvia!

Comentaris

  • Oblit i record[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2011

    Amb aquest escrit, redactat amb to humorístic i desenfadat, has tocat més d’un aspecte seriós i preocupant: el de les conseqüències de l’envelliment, el de la pèrdua de la plenitud del rendiment de les capacitats intelectuals en les persones a partir d’una edat.

    També has tractat un tema apassionant, que sempre m’ha resultat interessant: el de la memòria, l’oblit i els records. Jo també l’he abordat en diferents moments de maneres diverses. T’ofereixo com a mostra un poema: Jau!

    I t’envio una abraçada abans de què se m’oblidi,
    Unaquimera

  • Al Vicenç[Ofensiu]
    Josoc | 06-06-2007

    En tinc 7 de figues al paner. No sé si m'entens...

  • UNA ÀVIA MARAVELLOSA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-06-2007 | Valoració: 8

    QUE SAP ESCRIURE, QUE HO FA SENSE FALTES D'ORTOGRAFIA, QUE RECORDA EL MOMENT QUE NO VA TENIR MEMORIA, QUE VOLS? EN TENS MOLTA DE MEMORIA, PERQUÈ TE'N ADONES DEL QUE FAS, TOTS TENIM AQUELLS "LAPSOS" EN EL TEMPS, I MÉS SOVINT QUAN VIUS MOMENTS TRISTOS O DE NERVIOSISME. AVUI UNA DONA DE 65 ANYS ES UNA PERSONA AMB EXPERIENCIES, MAI UNA PERSONA GRAN I MENTRE ENS EXPLIQUIS COSES DE LA TEVA VIDA ES QUE HO RECORDES PROU BÉ. UN PETO!EL RELAT ES DIVERTIT I MOLT CRITIC AMB TU MATEIXA.

  • Hola, Josoc.[Ofensiu]
    brumari | 06-06-2007

    En efecte, la memòria, aquesta cosa misteriosa i fantàstica que ens ha acompanyat tota la vida, a partir de cert moment comença a fer figa, com nosaltres. Quan això arriba crec que cal fer com tu, prendre-s'ho bé i agrair-li els serveis prestats.

    Gràcies pel teu comentari. M'ha agradat molt descobrir-te.

    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.