El Paisatge d'avui

Un relat de: Emelkin

Treu el cap i observa
com el silenci
retalla el paisatge
d'avui.

Camina
i fes veure
que persegueixes
aquell destí
de cera i flama.

Contempla
com els núvols
perfilen l'atzar.
- deixa que aquest
t'ompli les butxaques,
avui-

Atrapa horitzons
i comprova com
sempre caminem
en cercles.

Deixa que sigui l'oxigen
qui t'ompli la sang
de mentides.

Mira el sol,
omple't els ulls
de flames,
somriu al comprovar
que la societat
és altament
inflamable.

Entra a l'església
i resa
perquè s'acabi la fe
cega.

Ves a comissaria
i denuncia
la teva desaparició.
- Al sortir, dona la benvinguda
a la vida.-

Ves més ràpid que el temps
i troba el plaer
abans no t'atrapi.
- Quan ho faci
comprova el seu pols
accelerat-

Puja al pic del món
i ordena
que tot s'aturi.
- Comprova com l'alçada
es medeix a les butxaques.-

Torna al món i predica
que la inseguretat
està assegurada.

Deixa que el destí
et cremi els peus
de cera.

Treu el cap i observa
com el paisatge retalla
el silenci d'avui.

Comentaris

  • dibuixes[Ofensiu]
    ANEROL | 10-11-2007 | Valoració: 9

    un paisatge molt personal de la vida