Cercador
EL PACTE
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
L’oncle Josep, hereu de Can Romeu, morí sense haver tingut fills i, per tal de perpetuar el seu cognom, deixà en testament la casa pairal i totes les seves pertinences al seu nebot Jaume i a la seva apadrinada, la Roser, filla dels masovers, amb la condició que havien de tenir un hereu.
La Roser i en Jaume, molt avançats per la seva època, pactaren matrimoni. Per què no? Feia temps que es coneixien, tots dos eren joves, ben plantats i amb ganes de viure la vida al màxim.
Es donaren uns anys de llibertat mútua, a casa, com bons amics, compartien aventures. Cara en fora, vers aquella societat tan encarcarada, complien les obligacions socials com una parella feliç. La gent els saludava amb cíniques rialles. Els divertia saber que eren tema de conversa entre els grupets de “cacatues”, com ells les anomenaven.
—Oh, sí! Som la parella més infidel de la comarca -comentaren aquella nit en arribar a casa, contents i esbojarrats de tant beure.
La llar de foc encesa, la música ambiental, el cava preparat...
I foren infidels al pacte, irresistiblement infidels!
Atrapats en el parany del desig, nasqueren la Roser, la Carmina i la Mariona.
Mentre les minyones i criades anaven de bòlit, ells vivien sense límits.
I nasqué en Josep, el Josepet de Can Romeu, i es trasbalsà tot.
Can Romeu ja tenia hereu.
S’acabà la vida de disbauxa, s’acabà el desig. Les aventures es convertiren en infidelitats. Els interessos comuns trontollaren. El divorci fou imminent.
Comentaris
-
Bon relat amb missatge[Ofensiu]Vicent Terol | 14-05-2013
Veig la idea que les convencions, pel que fa a la parella, acaben matant el desig i condueixen a la ruptura.
Més enllà del missatge, el relat és molt bo. Breu i amb un domini elegant del llenguatge. -
Infidels al pacte[Ofensiu]aurora marco arbonés | 04-10-2012 | Valoració: 10
No sé pas com t'ho fas, estimada Núria per empatollar-te històries com aquesta, tan fidel, tan infidel i, al final, tan inesperada. No sé on t'inspires, de quina font beus,
de quina veta extreus material per a muntar-te relats que a mi no se m'ocorririen mai. És la ficció qui imita la vida o és la vida qui imita la ficció?
Resumint: ets única! -
Un món de vida[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-10-2012 | Valoració: 10
Ostres, aquest estil breu i concret m'ha encantat Núria! Vas al gra, sense embuts, clar i català. Però malgrat la brevetat he copsat tot un món de vida, pública i amagada alhora, plena dels colors i l'escalfor de la llar de foc. Hi ha tantes menes d'infidelitats! I qui som nosaltres per a jutjar-les? I la felicitat? Una abraçada ben fidel.
Aleix
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
202696 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC