Cercador

Llista categories

Al pàrquing

Un relat de: Fidel

Hi va haver l'ofici de farer'; hi ha el de porter
de cases, el de camioner, el de qui neteja
les andanes de les estacions de metro,
o els qui tapien les làpides als cementiris
entre la mirada persistent dels xiprers.
També hi ets tu, l'amic de nits buides sense ball,
orfe de lluna, enfonsat de llum artificial, tu
que regires els minuts de plom amb la ràdio fidel.
I parles sol, i tusses sol, i plores o rius sol,
isolat entre un munt de pneumàtics freds,
motors que descansen sota un silenci
de monestir, tan sols esquerdat
pel lent degoteig d'una canyeria que fuga
com lentes llàgrimes ferides marxant en multitud.
Tu, l'home de fosca o del cafè que desperta,
l'home de canó rovellat, mans nafrades
i mirada perduda que aguaita fars
atenent als xiscles de gomes i frens.
Home de carn grisa de dubtosa tendresa,
entre columnes, ombres amarades d'hivern
i ratlles grogues d'un temps en construcció.
I calles sol, i somnies sol, i seus sol.
I escoltes la ràdio i sents les nits... sol.
Mentre, a fora, la nit que s'obre per a molts,
i a tu que se't tanca. Cop sec. La porta es tanca
de nou i tu a dins; i la rampa continua perforada
pels teus ulls grisos de mussol desterrat.

Comentaris

Afegir comentari

Pica fort el poema[Ofensiu]
Mena Guiga | 28-04-2012
amb el que diu. Som éssers humans i ens cal, encara que sigui a estones, companyia, ni que sigui per parlar.

El que m'ha sorprès és al teu perfil EL CRIT, que Deòmises també usa d'estendard. El conec i ...ostres!
certament... la solitud[Ofensiu]
Marc Freixas | 14-04-2010 | Valoració: 10
treballant al pàrquing
la solitud més extrema es fa eterna en la nit

ho descrius... ho poetitzes d'una manera impecable diria jo

enhorabona
i felicitats per aquest gran talent que portes dins
i que a poc a poc et vaig descobrint

continuaré llegint,
gaudint dels teus poemes

una abraçada ben literària
tinc ...[Ofensiu]
ambelma | 31-03-2010 | Valoració: 10
la mania d'observar el que passa al meu voltant, posant-me al lloc d'aquells que observo, i intentar esbrinar com es senten.

Al llegir el teu poema he recordat els pensaments que m'han vingut quan observo als homes dels pàrkings, però amb la teva introducció i la menció d'altres ocupacions m'han vingut moltes imatges i pensaments al voltant d'aquest tema.

Es més, molts cops he pensat que tot i que la imaginació, m'ha portat a pensar "quin rollo tenir aquesta feina, aquesta vida, etc," de vegades la persona observada en qüestió pot sentir-se totalment diferent a com la imaginem. Tot i veure-la envoltada de grisor.

he tingut la sort de estar a feines que no tothom estaria disposat a fer i totes m'han aportat moltes coses positives, per exemple, les feines solitàries me deixaven temps per pensar i per escriure, o un temps que vaig excavar cementiris vaig tenir les reflexions més filosòfiques de la meva vida, a més d'aprendre moltes coses interessants.

De totes formes, pel que fa als pàrkings, crec que és molt difícil trobar-se a gust, me costa imaginar alguna cosa diferent del que tan be has expressat al teu poema.

salut!
Hola Fidel[Ofensiu]
llamp! | 28-03-2010

Quan vegis aquest comentari, vull que sàpigues que el "post" de les votacions està penjat i ja el pots votar en aquest enllaç. Com que no he trobat el teu mail, t'aviso via comentari...

Més endavant et deixaré un breu comentari al poema que has presentat. Tens temps de votar fins demà, dilluns a les 22h.

Sort i Reptes!

El jutge de l'RPV 122: llamp!
Grandiós poema![Ofensiu]
Xantalam | 24-03-2010
El trobo molt bo, Fidel, és ben bé la poesia que reflexa el nostre temps, les feines actuals, tan estranyes, sota terra, dins la nit tancada. És descriptiu, però amb el "savoir faire" dels bons poetes, destacant allò que tots coneixem d'aquest indret, els seus sons, les imatges, els colors, i el personatge, buf! Quina forma de descriure'l, d'una gran sensibilitat, amb els elements que conformen el seu món.
El final és magnífic: "El cop sec... i "els ulls grisos de mussol desterrat", magistral!

La més sincera admiració i l'enhorabona.

Ara entens per què et vaig dir que jo no tenia res a fer? :))

Empar
Ei Fidel![Ofensiu]
llamp! | 23-03-2010 | Valoració: 10

No ens vàrem conèixer fins el dia de la Calçotada, que tampoc va donar per molt, però...

El teu poema el titllaria de surrealista, hi estàs d'acord? Aquestes metàfores agafant fets o accions reals i atribuir-li frases i paraules que no són més que imatges, records o sensacions.

M'ha agradat moltíssim, et desconeixia. Bé, ara dubto pq aquesta teva foto amb el quadre del "Crit" m'havia semblat veure-la anteriorment. Potser no t'he comentat, però t'he llegit quelcom més.

Salut i poesia!

llamp primaveral!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >