En dic resistència

Un relat de: Fidel

I

A aquestes alçades, la nit ja em cansa.
No tinc el braç prou llarg,
ni el puny de roure per lluitar
o per estimar enmig d'un bosc adust.
I m'abraço als silencis de la ciutat,
i el cor se m'esquerda amb un plor
quan t'escric versos nus de coratge.
"La culpa sempre la té el Sistema", sempre dic,
i rebo mails estructuralistes de raó i d'insomni,
i , com campanes, em repiquen ressaques monzòniques,
blanques allaus que s'esllavissen,
viatge als meus pous, a les teves pors.

II
Cansat però, no camino a les palpentes. Encara
puc mirar i creure. I m'atrauen els teus ulls
eixuts de misèria que, com sirenes impossibles,
m'enquimeren com els blaus de l'horitzó.
Ja veus, amiga, m'he anat deixant les claus de casa
i el maleït Sistema -l'engranatge plusquanperfecte -
acostuma a vèncer fossilitzant els meus poemes adolescents.
Però encara..., encara conservo una engruna d'esma,
llibertats laberíntiques amb capacitat per enrunar i desenrunar
crepuscles de tonalitats roges. En dic resistència.
I si el cant dels teus ulls m'ofega o em defuig,
encara puc aixoplugar-me a les alçades
de les muntanyes més nevades,
llepar el coll dels teus poemes,
fins i tot definir, entonar aquelles cançons dels 70
entre herois anònims amb propostes col·lectives
i versos blaus i albades rogenques, amb l'afany de despertar.
A aquestes alçades, amiga, la nit em cansa,
però sempre se'm claven els teus ulls
com estels esmolats que no aturen el meu caminar.
Renaixença li dius ...? Jo en dic resistència.

Comentaris

  • Renaixença li dius ...? Jo en dic resistència.[Ofensiu]
    nuriagau | 08-07-2010 | Valoració: 10

    Un poema-denúncia escrit amb lucidesa i amb unes metàfores precioses.

    M'has fet recordar el mal que em va fer primer cop que vaig escoltar com un adolescent opinava que el món no es podia canviar. Em va fer molt de mal. Els adolescents, i fins i tot els adults, hauríem de creure que podem millorar la nostra societat malgrat ens guanyi un "engranatge plusquamperfecte"

    Enhorabona pel premi, Fidel!

    Núria

  • No afegiré comentaris...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 26-05-2010 | Valoració: 10


    Simplement una proposta:

    Ens ho envies a Lo Càntich?

    Felicitats pel premi!!!!!


    T.

  • Molt bó[Ofensiu]
    Naiade | 17-05-2010 | Valoració: 10

    Un poema magnífic Fidel. M'he quedat impressionada per la força que transmets i les riques metàfores que és fan llegir i rellegir per no perdre'n cap detall.
    No m'estranya gens que et donessin el premi, és ben merescut.
    Una forta abraçada plena d'admiració.

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 12-05-2010 | Valoració: 10

    hola fidel avui he començat a descubrir-te..fa poc que estic per aquí, per RC i cada dia intento descobrir dues o tres persones noves...la veritat és que aquest poema teu l'he trobat molt bo, ple de força ia amb un llenguatge i estructura molt acurat
    et felicito i t'aniré llegint mica en mica...
    en fi una abraçada i fins aviat
    joan

    PD.- no sé si has llegit algun poema meu erò et convido a llegir aquest: Disfressat de nuesa

  • Ben trenat[Ofensiu]
    llamp! | 07-05-2010 | Valoració: 10


    La teva resistència és tenaç, persistent, pertinaç. Celebro que en diguis resistència de totes les coses que anomenes en el teu poema... que es llegeix molt bé, adjectivat amb propietat, amb versos de llargada substancial i ple de metàfores.

    El teu estil crea escola perquè la poesia és dinàmica i vol gent com tu, que la dinamitzi.

    Una vegada més, felicitats per un poema guanyador com el teu.


    Centellejant!



  • Fabulós, realment un boníssim poema, Fidel![Ofensiu]
    Xantalam | 03-05-2010 | Valoració: 10


    Felicitats reiterades pel premi! Llegint la teva obra no puc més que expressar la més sincera admiració i entusiasme pel que escrius.

    Endavant, poeta!

  • descomunal : des-co-mu-nal!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 28-04-2010 | Valoració: 10

    i t'ho escric així, sense més


    això si que és un tros de poema imperdible des del seu començament fins al final...

    resistirem, per damunt de tot
    i de totes les coses que puguin amenaçar-nos,
    perquè qui sinó nosaltres
    per desenterrar els vells i podrits fantasmes
    i lliurar-nos amb les paraules
    de qualsevol mal que ens ofega les ànimes


    moltes felicitats fidel... poema descomunal entremig de tots els poemes que es fan i es desfan -no m'estranya que sigui de primer premi-


    una abraçada ben literària des de les terres igualadines... tot i que sóc del penedès, visc a l'anoia capital, jejeje

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

37779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel