A LA FREDA CIUTAT

Els ponts abracen la vella i la nova ciutat,
i el riu, glaçat, immòbil, jau en muda pau blanca.
I tu, músic -desafiant contrallums dels nous tzars-,
aguaites la solitud de palaus d'hivern
emblanquinats de malenconia revolucionària.
Sota els braços, ensumes la ciutat, hi dus la simfonia
de Txaikovsky "Somnis d'Hivern".
Gosaries posar en escac ales imperials ?
La veu d'escalf dels teus violins emanciparien flocs de silenci ?
(Octubre rovellat, inici de llum, canvi trencadís :
‘perestroika' i ‘glasnost'* com blau riu despert).
Parèntesi congelat, altre cop res canvia;
el cel gris qualla flocs de virtuals carícies
que posaran els llavis al seu lloc:
on partitures estimbades d'hivern,
on natura hostil, on lentes i blanques cascades
callades talment perpètues llàgrimes de vodka.
A la freda ciutat travesses el riu
buscant allaus de petons... impossibles.
Se't gangrenen somnis de glaç.


* ‘perestroika' = reestructuració / ‘glasnost' = transparència


10 a 13 gener /10